La selecció, la presó de Leo Messi

BarcelonaÉs canviar de samarreta i canviar de cara. Lionel Messi, el futbolista que fa les coses fàcils quan vesteix de blaugrana, viu cada cop que defensa la seva selecció un petit purgatori en què per assolir una mica de satisfacció, cal patir abans. A l’estadi de l’Spartak, a Moscou, l’Argentina va debutar amb un frustrant empat contra Islàndia (1-1), un empat celebrat com un triomf per la petita nació europea, que debutava en un Mundial lluitant contra gegants. Però 11 futbolistes amb una idea al cap encara poden plantar cara a nacions més grans com l’Argentina d’un Messi condemnat a passar per un infern que ja coneix prou bé: haver de fer miracles gairebé sol, sense companys de viatge que l’alliberin de la pressió de donar-li a l’Argentina el tercer Mundial de la seva història. Quan aixecava la vista, veia companys pendents d’ell, buscant-lo, traient-se de sobre les responsabilitats.

Malgrat que a la segona part Islàndia es va limitar a sobreviure, va ser un partit fluix de l’equip de Jorge Sampaoli, sense idees a la primera part i accelerat a la segona. Una segona part en què a Messi li va aturar un penal Hannes Thor Halldorsson, un porter que no fa tant era amateur i es dedicava a estudiar cinema, una passió que encara té, dirigint anuncis i curtmetratges. Un penal en què Messi, altra vegada, va ser derrotat per l’angoixa que sent dins del pit cada cop que nota la mirada de milers de compatriotes, que el miren tal com es mira un sant patró quan reses demanant un miracle. Però Messi no els pot fer sempre, els miracles. I ara l’Argentina afrontarà el pròxim partit del grup, contra Croàcia dijous que ve, amb urgències i deures per fer. Els croats, sense jugar un partit espectacular, van derrotar una Nigèria alegre en atac però feble en defensa, i lideren el grup amb tres punts.

“Cal mirar endavant i pensar en els pròxims partits. No cal tornar-se boig. Volíem començar guanyant, ja que això et dona tranquil·litat, però cal seguir. Sabíem que no seria fàcil, que ningú et regalaria res, però fa ràbia, ja que s’han fet prou coses per guanyar. En el segon temps ells han decidit jugar a una altra cosa, ni ens han atacat pràcticament”, es queixava Messi després de l’empat, que permet al país amb menys població que ha jugat mai un Mundial, Islàndia, entrar per la porta gran a la competició.

El primer temps de l’Argentina va ser tan fluix que els aficionats presents a l’estadi de l’Spartak es posaven les mans al cap. Diego Armando Maradona, en una llotja privada, va passar dels crits a quedar-se trist, callat, veient com no funcionava l’aposta de Sampaoli, que va fer jugar un doble pivot defensiu sense sentit, amb Mascherano i Biglia. El resultat va ser una possessió de pilota estèril, amb un joc lent que afavoria sempre la defensa dels islandesos. L’Argentina era previsible, sense coralitat. Messi, amb llibertat per darrere d’Agüero, titular davant d’Higuaín, baixava molt lluny a rebre la pilota, sempre envoltat per un bosc de futbolistes d’Islàndia.

Als 19 minuts, però, una de les poques errades defensives d’Islàndia va permetre a Agüero rebre dins de l’àrea defensada per Árnason, que no va poder evitar la maniobra del davanter del City. El gol, però, no va calmar una Argentina que patia massa cada cop que Islàndia sortia corrent. I així, Finnbogason va empatar abans del descans després d’una jugada en què la defensa argentina va ser incapaç de treure la pilota dos cops, defensant malament les centrades. Caballero, titular a la porteria, tampoc va estar encertat en un primer temps en què Islàndia va merèixer molt més que els argentins. “Quan no guanyes és frustrant, ens ha faltat capacitat per ser més ràpids”, es queixava un Jorge Sampaoli molt discutit per la seva aposta, que va facilitar les coses als europeus.

A la segona part l’Argentina va fer un pas endavant, sobretot quan Sampaoli va trencar el doble pivot, traient Biglia i posant Banega, cosa que va acostar Messi a l’àrea. Islàndia, cada cop més tancada, va defensar-se amb encert excepte quan Magnusson va cometre un penal innocent sobre Maxi Meza. Messi, però, va veure com Halldorsson aturava el penal. “Marxo enfadat i dolgut per haver fallat el penal, perquè em sento responsable de no haver-nos pogut endur els tres punts, ja que no tinc dubtes que amb el penal hauria canviat tot. Però això ens ha de fer més forts i sortirem a guanyar contra Croàcia”, va explicar Messi, en el debut en el seu quart Mundial. Sampaoli va fer entrar Pavón per Di María després del penal i el domini argentí ja va ser total, però sense aconseguir entrar dins de l’àrea islandesa. El partit va acabar jugant-se amb una sola porteria, amb islandesos patint rampes i argentins picant de cap contra el mur rival. La major part de jugadors argentins van acceptar amb tanta naturalitat que depenen de Messi que Islàndia sempre tenia a sobre del geni del Barça dos jugadors, sense deixar sol cap adversari.

“Avaluar el rendiment de Messi és molt difícil, perquè ha sigut un partit molt incòmode. Islàndia s’ha tancat al seu camp, sense deixar espais. Però em deixa tranquil saber que el seu compromís perquè l’Argentina guanyi està intacte”, argumentava Sampaoli, que, obsessionat a obrir el camp, va deixar sense minuts jugadors com Dybala, del Juventus, o Lo Celso, del PSG, amb un sol full de ruta alternatiu a dependre de Messi: centrades a Higuaín, quan aquest va entrar en els últims minuts d’un partit que confirma que des de fa temps, per a l’Argentina, els Mundials són un territori on es guanya patint, i es perd plorant. I si empata, es mossega les ungles, preguntant-se com s’ho farà, com ara fa quatre anys, per guanyar partits per la mínima, amb angoixa. Com si la samarreta de la selecció estigués feta d’un material que pesa molt més que les altres.