El Mundial defineix el camí cap al títol
S’acaba una fase de grups marcada per les sorpreses i amb Espanya evitant bona part dels favorits fins a una hipotètica final
BarcelonaEl Mundial de Rússia 2018 va tancar ahir la fase de grups i es prepara per a l’espectacle dels vuitens de final. El comptador torna a posar-se a zero per a les setze seleccions classificades. Els partits d’eliminatòries són el trampolí per poder demostrar les bones sensacions prèvies o per reviure i fer camí cap al títol. El recorregut dels equips és ben diferent. No n’hi ha dos d’iguals, per sensacions. Els números només els han servit per tenir opció de disputar la següent ronda.
Ni la dada d’un únic gol encaixat pel Brasil (el porter Alisson només ha rebut tres xuts entre pals) ni els quatre punts que ha sumat l’Argentina tenen valor. Intangibles com la pressió, la gestió dels nervis o la fortuna tindran més pes que tota la feina que arrosseguen les plantilles. Els detalls seran decisius en un quadre interessant, amb una banda -nom per nom- de la mort: l’Uruguai, Portugal, França, l’Argentina, el Brasil, Mèxic, Bèlgica i el Japó lluitaran per un lloc a la final en poc més de dues setmanes. O cosa que és el mateix: Cristiano Ronaldo contra Luis Suárez, Griezmann contra Messi, Neymar contra la sensació Hirving Lozano i Eden Hazard davant el fitxatge del Betis Takashi Inui.
Duels col·lectius i individuals de primeríssim nivell, amb propostes futbolístiques enfrontades que asseguren la igualtat del primer tram de torneig. “La gent no viu d’expectatives, viu de realitats. Nosaltres som un equip que mentalment pot fer front a la pressió, amb solucions per als moments importants. No sé fins a quin punt pot arribar aquest equip en un torneig curt, amb unes característiques tan específiques”, explica el tècnic brasiler Adenor Leonardo Bacchi, Tite.
Individualitats i un duel blaugrana
El Samuel Umtiti-Leo Messi serà l’enfrontament en clau Barça dels vuitens. El central té clara la importància d’aturar el 10. Una lliçó, de moment, teòrica: “Potser serveix d’alguna cosa coneixe’l bé a nivell de posicionament sobre la gespa. Però ja fa dos anys que som al mateix equip i les vegades que he jugat contra ell m’ha costat marcar-lo. Té un talent extraordinari. Encara que estudiïs el seu joc et pot crear problemes. No es cansa de generar futbol i fer gols”, va comentar ahir l’internacional blaugrana. La vigent subcampiona d’Europa, controlant millor o pitjor Messi, posarà a prova la nova inèrcia de l’ albiceleste després de classificar-se amb èpica contra Nigèria.
Sense ser un duel de grans pissarres, la pólvora individual de França sembla ser el factor diferencial. Aglutinar talent als últims metres del camp és la via d’escapament per als equips més mal treballats o més justos de recursos. Que Cristiano Ronaldo passi desapercebut en un partit a cara o creu implica que Portugal és candidata a fer les maletes i anar-se’n de Rússia. És la realitat de les grans estrelles, acostumades a conviure amb la responsabilitat. Aquesta dependència no seria la tònica general d’aquesta edició del Mundial. La presència a la banda dreta de la competició de Suècia, Dinamarca i una gran Croàcia trenca amb l’exercici d’assenyalar les candidates al títol pel pes dels seus escuts. El futbol modern té molts defectes, però també iguala els estatus històrics.
Aquest fenomen de justícia esportiva es va carregar Alemanya i deixa Espanya com a gran candidata a colar-se a la final si supera la seva crisi existencial. El moment de De Gea, la fragilitat defensiva en transició o el debat d’Iniesta sí, Iniesta no fan que la campiona del món del 2010 afronti la fase final del Mundial sense un ple de garanties. “Soc conscient que hem de millorar algunes coses, però detecto un pessimisme excessiu a l’entorn. Sabem que les sensacions no són les que voldríem. La gent ha de saber que un Mundial no és gens fàcil, tot i que tenim una superselecció”, va dir ahir Iniesta en una entrevista a Radio Marca. El ja excapità del Barça es basa en el pes dels futbolistes que integren el grup. És el punt de vista que afavoreix el conjunt que ha heretat Fernando Hierro, un conglomerat d’estrelles consolidades a l’elit internacional.
Anglaterra, la gran amenaça
Més enllà de la dificultat del partit a partit, Anglaterra és l’altre gran equip d’aquesta part del quadre. Els homes de Gareth Southgate van aconseguir ahir evitar la zona de la mort perdent contra Bèlgica (0-1). Un resultat amb bones notícies. Els anglesos van tancar la fase de grups amb bones sensacions i una desfeta dolça, amb un onze titular de rotacions. El seu primer rival d’aquesta fase serà la Colòmbia del blaugrana Yerry Mina, que ahir va classificar la seva selecció amb un nou gol, el segon del seu compte a Rússia.
