MUNDIAL

El Mundial del 2026, entre el Marroc i Nord-amèrica

Per primer cop la seu es decidirà amb els vots de totes les federacions

Just un dia abans de l’inici del Mundial de Rússia començarà a jugar-se l’edició del 2026. Concretament, això passarà en el 68è congrés de la FIFA, que haurà de decidir la seu d’un torneig amb dues propostes sobre la taula. La primera candidatura, la favorita, és la dels Estats Units, Mèxic i el Canadà. L’altra, la del Marroc, va ser presentada a l’últim moment però ha anat guanyant pes a mesura que s’acosta l’hora del veredicte final. Ahir el president de la Federació Francesa, Noël Le Graët, va demanar a les federacions europees el vot per als marroquins, recordant els beneficis que suposa per a Europa tenir un Mundial just al costat. Luis Rubiales, president de la Federació Espanyola, ha anunciat que té el vot decidit, però no ha dit què votarà.

El Mundial del 2026 serà el primer amb 48 seleccions classificades i 80 partits. La candidatura nord-americana preveu que 60 partits es juguin als Estats Units, 10 al Canadà i 10 més a Mèxic. De fet, moltes federacions sud-americanes han proposat que el Mundial del 2022 de Qatar ja utilitzi un sistema de 48 seleccions, i no pas el de 32 previst. De moment Qatar estudia aquesta opció perquè li falta infraestructura i necessitaria oferir partits als estats veïns, però no manté relacions diplomàtiques amb els Emirats Àrabs Units o l’Aràbia Saudita. La seu del Mundial del 2026 també serà la primera que s’elegirà amb el nou sistema de votació, en què cada una de les 211 federacions estatals té un vot. Abans votaven només els 24 membres del comitè executiu de la FIFA, però aquest sistema es va descartar després que la investigació iniciada per la justícia dels Estats Units dins del cas Rimet acabés amb una denúncia per corrupció contra 17 dels 24 membres que van votar a favor de la candidatura de Rússia el 2018 i Qatar el 2022. El cas Rimet, que va començar per investigar la corrupció en el procés d’elecció dels Mundials, també va provocar la caiguda del president de la FIFA, Joseph Blatter, el 2015.

El nou sistema de votació intenta evitar la compra de vots, però ha creat un escenari més polític. “Serà una vergonya que estats als quals sempre hem donat suport facin lobi contra la candidatura dels Estats Units”, va escriure a les xarxes l’últim abril Donald Trump, i va afegir: “Per quina raó hauríem d’ajudar aquests països si ells no ens donen suport?”. El president nord-americà va reaccionar així a les informacions que afirmaven que gairebé totes les 54 federacions africanes votarien el Marroc, i va provocar una queixa de la mateixa FIFA, que va recordar-li que els governs no poden tenir veu dins de les federacions de futbol. Però Trump no va fer-li gaire cas, i va afirmar que estarien “molt atents” a les votacions. I és que, per afavorir la transparència, els vots seran públics.

De les 211 federacions no poden votar els Estats Units, el Canadà, Mèxic i el Marroc, ja que són candidates. 27 federacions, la majoria de les quals són americanes, han anunciat el vot per a la candidatura liderada pels Estats Units, i 19 més semblen decidides a votar en aquest sentit. El Marroc té segurs 20 vots -entre els quals hi ha França i Rússia- i 8 federacions més han admès que estan més a prop de votar a favor de la candidatura africana. Així doncs, el vot de 133 federacions serà un misteri fins just abans de la votació. De moment, l’informe inicial de la FIFA va ser molt favorable a la candidatura nord-americana, i la va puntuar amb 4 punts sobre 5, destacant-ne la infraestructura i el fet de tenir els estadis a punt i els patrocinadors tancats. El Marroc gairebé no té res d’això al seu expedient, i tampoc ha puntuat bé en l’apartat dels drets humans, però sembla que té moltes opcions, ja que ha jugat fort les seves cartes a Europa.

Eleccions el 2019

El 68è congrés de la FIFA també servirà per donar el tret de sortida al procés electoral a la presidència de l’ens que regeix el futbol mundial, amb les eleccions previstes per al 5 de juny del 2019, a París. Els aspirants podran presentar les candidatures fins al 5 de febrer del 2019. El favorit és el president actual, Gianni Infantino, que va arribar a la presidència de retruc quan va dimitir Blatter el juny del 2015. El suís va guanyar les eleccions el febrer del 2016 superant el xeic de Bahrain, Salman bin Ebrahim al-Khalifa. Infantino té el suport de les federacions americanes, però poc suport a Europa, on manté una guerra amb el president de la UEFA Aleksander Ceferin. Ceferin s’ha oposat a la proposta d’Infantino de crear un nou Mundial de clubs cada quatre anys, però la majoria de clubs, entre els quals hi ha el Barça, hi estan a favor. Infantino ha afirmat que té pactats patrocinadors per garantir beneficis per a aquest torneig, però Ceferin li ha respost que el que volen és “vendre l’ànima del futbol a certes persones”. La UEFA, però, no té de moment candidat alternatiu.

Més continguts de