LA PISSARRA DEL MUNDIAL

Prioritzar la mirada i encetar una llibreta

“No podràs veure-ho tot”. Aquesta és, potser, la primera gran frustració que s’ha d’acceptar quan ets a la banqueta. Per molt que miris i per ràpid que ho facis, el joc anirà passant i els teus ulls amb prou feines podran percebre un parell de coses ben concretes. On és la pilota i què fan els jugadors o rivals propers. O miraràs on tens la jugadora allunyada o on la tenen ells, i ajustaràs, si t’interessa, el metre de més o de menys que consideris que li falta per ser a lloc. Miraràs on s’ubica el gruix del joc i com t’afecta en funció d’on -o de com- tinguis posicionat el teu equip.

Són moltes coses. Massa. Afrontar un Mundial amb ulls d’entrenadora em genera, gairebé, la mateixa frustració que ser a peu de camp donant consignes. I és el mateix que em passa cada cop que comença una nova temporada, i ja fa uns anys que em persegueix el mateix fantasma: com m’ho apunto tot? O, més ben dit, com ordeno al màxim possible el que soc capaç de veure?

Quan arriba la primera jornada, com ahir el Rússia-Aràbia Saudita, inauguro una llibreta. El meu jo intern digital em reclama un Excel o qualsevol opció en línia que sigui molt més funcional, però sempre acabo amb el paper i el boli. Doncs llibreta d’inici. La primera pàgina sempre és la més delicada. M’he fet una plantilla abans, al cap i en brut, per decidir quins ítems m’interessaran. Començo per la disposició. L’estructura serà clau, i més tenint el record de les línies de tres i carrilers que s’anaven repetint al passat Mundial del Brasil.

D’acord. Disposo un 4-2-3-1 contra una mena de 4-5-1. Arrenco amb la missió de prioritzar bé la mirada. Però el partit és trepidant. Va, i va, i hi torna a anar. No sé si és la inestabilitat defensiva dels saudites o l’efecte del debut, però Rússia trenca constantment a l’espai. Ruptures i més ruptures.

El primer gol és d’estratègia. En segona acció, però de pissarra. Golovin recull la caiguda d’un refús i els companys es tornen a repartir zones de remat. Els meus ulls se centren en el número 4 rus. És qui enfonsa un dels defensors, per anul·lar el fora de joc i permetre l’entrada de dos companys.

Com ho apunto, això? No ho he resolt i ja apareix l’altre problema. Es lesiona el 9 i entra Txeritxev. Anoto el canvi. Però resulta que és una d’aquelles substitucions que desplaça altres jugadors de posició. L’estrella Golovin passa a la mitja punta i identifico el mateix patró en l’atac rus: intueixo que al tècnic Txertxésov li agraden els extrems hàbils per l’esquerra, perquè l’ex del Madrid i actual jugador del Vila-real explota des d’allà. El seu retall en el 2-0 és exquisit. L’hi faciliten els defenses, desesperats en l’intent d’evitar el xut amb la cama destra i que cauen a terra com fitxes de dòmino. Penso com n’és de difícil mantenir el cap fred quan t’estan a punt de fer un gol!

Tampoc sé com apuntar-m’ho, això. ¿Vols dir que cal una llibreta?, em demano. Resolc que, d’inici, sí. Serà com quan cantes l’alineació i exposes el pla de partit. Després es juga. I s’exhibeix Txeritxev, et marquen un altre suplent i el teu crac et clava la falta. Ben estrenada la llibreta.

Més continguts de