MUNDIAL 2018

Dos gols kosovars donen el triomf a Suïssa contra Sèrbia (2-1)

Xhaka, fill de kosovars, i Shaqiri, nascut a Kosovo, autors del gols

Suïssa ha fet un pas de gegant per ser als vuitens de final en derrotar Sèrbia per 2-1 en un partit en què els dos gols helvètics els han marcat jugadors amb orígens a Kosovo, país que va estar en guerra amb Sèrbia als anys 90. Xhaka i Shaqiri han celebrat els seus gols fent amb les mans el gest nacionalista albanès de l'àliga albanesa.

El davanter centre serbi Mitrovic ha marcat als cinc minuts de joc amb una gran rematada de cap, en un primer temps de domini serbi. A la segona part, Xhaka ha liderat la reacció de Suïssa marcant amb un gran xut el gol de l'empat als 52 minuts. El partit s'ha trencat, amb ocasions a les dues porteries, però en l'últim minut una contra suïssa després d'un córner serbi ha permès que Shaqiri marqués el 2-1. Amb aquest resultat Suïssa queda amb 4 punts, els mateixos que el Brasil, abans del duel contra una Costa Rica ja eliminada. Sèrbia, amb 3 punts, haurà de derrotar el Brasil per classificar-se.

El partit ha estat marcat per la celebració del gol dels dos jugadors de Suïssa, els dos d'ascendència kosovar. De fet, quatre titulars amb Suïssa parlen albanès a casa: Dzemaili, Shaqiri, Xhaka i Behrami. A més, Haris Seferovic és fill de bosníacs, i Josip Drmic i Mario Gavranović, de croats, ja que aquest estat va obrir les portes a molts refugiats de guerra dels Balcans. El pare de Granit Xhaka va ser empresonat durant els anys de presidència de Milosevic, i un cop va poder sortir d’una presó on havia estat torturat la família va fugir a Suïssa. Es calcula que uns 200.000 albanesos kosovars viuen a Suïssa, terra clau per a l’economia kosovar gràcies als diners que els familiars envien a casa. Fins i tot l’ex primer ministre kosovar Ramush Haradinaj va viure a Suïssa, on va fer d’entrenador de karate. A Kosovo milers d’albanesos han celebrat el triomf de la selecció de Suïssa per fer la guitza als veïns, amb els quals van mantenir una guerra del 1996 al 1999 en què van perdre la vida més de 10.000 persones. Guerra que, de retruc, va reforçar el futbol suís amb els fills d’aquells que fugien de la mort.

Més continguts de