LA PISSARRA DEL MUNDIAL

Despropòsit general abans d'un penal absurd

La jugada prèvia al córner de l'1-1 és una cadena d'accions defensives descoordinades d'Espanya

Amb la fredor d'un endemà, he tornat a acostar-me a l'Espanya-Rússia per mirar una mica més enllà. Més enllà del joc esmús i de la parsimònia general, més enllà de l'omnipresència contraproduent d'Isco, més enllà de la gestió passiva de Hierro, més enllà del cas Rubiales-Lopetegui, més enllà de De Gea i més enllà de tota la resta de debats paral·lels. En concret, més enllà de la mà absurda de Piqué en el penal de l'1-1.

La revisió, curiosament, em torna a portar a un dorsal 22. Rus, en aquest cas. És el minut 37:30 i Dzyuba ("el 22") es disputa amb Sergio Ramos una pilota llarga del seu porter i l'acció acaba en servei de banda. El davanter saca, precipitadament, i s'inicia un atac de Rússia que destaparà moltes misèries espanyoles en una fase defensiva llarga. Són 59 segons de córrer darrere la pilota.

Busquets, que després d’un parell d’accions llargues acaba a prop de Samedov, va a la pressió del servei de banda. Per presència, Espanya havia d'impedir que Rússia progressés, però la pressió tova d'Isco no evita que Fernandes trobi una passada enrere que reinicia la jugada per als amfitrions.

I continua la deriva espanyola en la basculació defensiva.

Koke, seguint la idea de Simeone d'anar als espais de pilota, salta sobre Kuzyaev per condicionar-lo una mica, mentre Diego Costa anul·la la passada al primer central.

Rússia conserva la possessió i porta el joc cap a fora, amb la col·laboració d'un Marco Asensio que, primer, facilita una passada exterior i, després de ser superat, no recupera la posició per ajudar Koke en el balanç.

L'equip local troba un canvi d'orientació que el deixa en l'últim terç de camp i amb Espanya cada cop més marejada. Mario Fernandes guanya el duel amb Isco i manté el domini rus, que segueix trobant passos pel carril central per seguir equilibrant la jugada.

L'esforç de Koke per sumar agressivitat per dins ajuda l'equip a recuperar uns metres quan Rússia no troba opcions i ha de recular a la línia defensiva.

Però és aquí, després de mig minut de veure com Rússia movia la pilota de banda a banda, quan Espanya comet més errades i més greus. La pilota arriba còmodament als peus de Kutepov i el central dret filtra una passada interior sobre un dos contra Silva (que té una idea més guardioliana de defensar les línies de passada) que deixa sol Kuzyaev per progressar.

El 7 rus condueix i troba la complicitat de Dzyuba, que baixa a rebre per agitar encara més la zona central espanyola. Ramos queda enfonsat, Piqué surt a anticipar una intervenció de Golovin que encara no existeix i s'obren unes escletxes dramàtiques en la defensa espanyola, que Rússia aprofita per atacar per la seva dreta.

En el moment del desplaçament, l'acció té cert control i certa solució, perquè els tres atacants tenen tres defenses pròxims. Responsabilitzats, en teoria.

Però Isco no seguirà l'acció amb la seva marca i deixarà Jordi Alba sol en un dos contra un que acaba amb centrada.

Qui refusa és Koke, probablement ofegat de tota l'acció.

La seqüència és esperpèntica, com ho són les queixes de Silva o Alba en diversos punts de la jugada o les protestes després d’un penal obvi. Mentre es maleïa la crueltat dels penals, Croàcia i Dinamarca ja havien fet més que Espanya en tres minuts.

Més continguts de

El + vist

El + comentat