30/06/2018

El fill de refugiats que somia al Mundial

3 min
El futbolista Pione Sisto en un entrenament amb Dinamarca.

Cap / D’esporQuan la Federació Danesa de Futbol va convocar el jove davanter Pione Sisto per a la selecció sub-21, es va trobar que no tenia passaport danès. Sisto ja jugava a Primera, però era fill de refugiats del Sudan del Sud que havien aconseguit permís de treball a Dinamarca sense tenir encara la nacionalitat. Però la petició de la Federació va obrir més portes que els tribunals i Sisto va rebre la nacionalitat danesa el desembre del 2014, quan tenia 19 anys. Sisto va ser inclòs en una llista de 1.607 immigrants que per diferents raons podien obtenir la nacionalitat abans que altres gràcies al seu talent en un terreny de joc. Tots els partits hi van votar a favor excepte el Partit Popular Danès, d’extrema dreta.

Sisto va poder debutar amb la selecció sub-21 i en els primers quatre partits va fer quatre gols. Morten Olsen, llavors seleccionador danès, el va convocar per a la selecció absoluta. El club de Sisto en aquell moment, el Midtjylland, va convocar una roda de premsa perquè el jugador valorés la situació. A la roda de premsa els pares del futbolista el van sorprendre interrompent la seva compareixença vestits amb la roba tradicional del Sudan del Sud. Davant dels periodistes, van improvisar una cerimònia ritual per desitjar sort al seu fill tirant-li cendra al damunt. “Així volem unir el passat, la terra dels nostres avantpassats, amb el futur, la terra danesa. És un orgull veure el nostre fill amb la selecció danesa, i estem orgullosos de les nostres arrels”, van explicar els pares. Cinc anys més tard d’aquella roda de premsa, Sisto jugarà els vuitens de final d’un Mundial convertit en un dels millors futbolistes de la selecció escandinava. L’extrem, que va fitxar pel Celta de Vigo fa dues temporades, també ha aconseguit que al Sudan del Sud, una terra destrossada per la guerra, se segueixi el Mundial, i ell s’ha convertit en el primer jugador del seu país a arribar a una fase final. Pione Sisto és el tercer de nou fills d’uns pares que van fugir als 90 de la guerra del Sudan, quan l’actual Sudan del Sud buscava la independència. Els seus pares van arribar a Uganda, on va néixer ell, que ha tornat al Sudan del Sud per conèixer familiars i ajudar en projectes solidaris. En aquells moments Uganda oferia terra als refugiats de la guerra sudanesa, com ha passat ara amb els 150.000 refugiats que han escapat de la guerra civil del Sudan del Sud, ja independent, dels últims anys.

Precisament, aquests dies els líders dels dos bàndols de la guerra civil del Sudan del Sud han iniciat converses de pau. El president, Salva Kiir, i qui va ser el seu vicepresident, Riek Machar, fa anys aliats en la lluita per independitzar-se del Sudan, lideren dues faccions oposades, formades per les dues ètnies majoritàries del país, els dinkes -encapçalats per Kiir- i els nuers -l’ètnia de Machar-. Quan al Sudan del Sud s’obre una petita esperança per aturar la guerra, Pione Sisto, de l’ètnia nuer, brilla amb Dinamarca. I, curiosament, amb la selecció de Suïssa hi juga Denis Zakaria, un migcampista fill d’un congolès i una mare del Sudan del Sud d’ètnia dinka. D’alguna manera, un país que porta més de tres dècades destrossat per la violència sent que també pot arribar a ser protagonista a Rússia. Encara que sigui amb els fills dels refugiats que van marxar de la seva terra per culpa de la guerra.

stats