Quan els jugadors no eviten el servei militar
Cap / D’esportsAra fa dos dies a Seül es recordava l’inici de la Guerra de Corea, fa 68 anys, amb una crida a la pau. Tècnicament, aquesta guerra continua oberta. El 1953 el nord, comunista, i el sud, capitalista, van arribar a un armistici que va dividir la península en dos i va aturar un conflicte que havia mostrat al món que de les cendres de la Segona Guerra Mundial naixien noves guerres. Fredes i calentes. Però com que mai es va arribar a signar un tractat de pau, les dues Corees segueixen en guerra, tot i les trobades d’aquests dies entre els presidents dels dos estats.
La Guerra de Corea va militaritzar tant els dos estats que durant molts anys el sud va patir una dictadura militar. Ara, amb la democràcia, el servei militar continua sent obligatori per a tots els homes d’entre 18 i 35 anys. Un servei que dura dos anys i que els obliga a deixar els estudis o la feina per passar a cobrar poc més de 100 euros al mes, ja que no els cal res més al quarter on reben la formació militar. Per a la gran estrella de la selecció de Corea del Sud, el futbolista del Tottenham Hotspur anglès Son Heung-min, aquest podria ser el futur pròxim: cap rapat, seguir les ordres dels superiors i disparar armes. A Heung-min, de 25 anys, se li acaba aviat una pròrroga de 21 mesos que va rebre del govern i s’està quedant sense oportunitats per lliurar-se del servei militar. Els esportistes coreans que excel·leixen poden rebre exempcions per no fer-lo mai, com va passar amb la selecció sud-coreana semifinalista del Mundial del 2002 o amb els medallistes olímpics. Malgrat el triomf contra els alemanys amb un gol seu, que la selecció sud-coreana hagi estat eliminada a la fase de grups ha tancat la porta al jugador a poder aspirar a aquesta exempció, tot i que tindrà una altra oportunitat: guanyar l’or als Jocs asiàtics, que es fan a Indonèsia del 18 d’agost al 2 de setembre. Al torneig de futbol d’aquesta competició hi juguen seleccions de futbolistes de menys de 23 anys amb tres excepcions. Son Heung-min en serà una, ja que, en cas que guanyés l’or, es lliuraria del servei militar. Però el preu serà que no podrà fer la pretemporada amb el seu club, i també es perdrà les primeres cinc o sis jornades de la lliga. Ara fa dos anys, Son Heung-min ja va formar part de la selecció olímpica amb aquest objectiu, però una derrota als quarts de final contra Hondures va portar el govern coreà a considerar que els jugadors no mereixien cap premi.
Legalment, el Tottenham pot negar-se a cedir el jugador per als Jocs asiàtics, a diferència del que passa amb el Mundial o la Copa d’Àsia de futbol. De fet, el 2014 el mateix Son Heung-min va veure com el que aleshores era el seu club, el Bayer Leverkusen, no el cedia per a uns Jocs asiàtics en què Corea va guanyar l’or. Tots els jugadors que hi van participar es van lliurar del servei, i això va fer més gran encara la ferida de Heung-min, que ha demanat al Tottenham permís per anar a aquesta competició. I per acabar-ho d’adobar, al pròxim gener hi ha la Copa d’Àsia de futbol. Son Heung-min hi jugaria si no guanyés l’or als Jocs asiàtics, ja que el seu objectiu és aconseguir un èxit per no perdre dos anys de carrera fent el servei militar. Però si continua encadenant derrotes amb la selecció, potser perdrà una temporada sencera aquest any i, més endavant, dos anys més. Amb l’exèrcit no s’hi juga, a Corea del Sud.
