El laberint dels Balcans s’enreda al Mundial

BarcelonaEls diferents conflictes balcànics són ferides que no s’acaben de tancar. La FIFA estudia ara si sanciona els autors dels gols de Suïssa contra Sèrbia per haver-los celebrat fent un gest típic del nacionalisme albanès, imitant amb les mans la figura d’una àguila bicèfala. Granit Xhaka, fill d’un albanès de Kosovo que va ser empresonat i torturat als anys 80 quan es manifestava contra el règim de Slobodan Milosevic, i Xherdan Shaqiri, refugiat de guerra que es va escapar de petit de la ciutat de Gjilani quan hi van entrar paramilitars serbis a finals dels anys 90, van marcar els gols d’un equip suís amb quatre jugadors que parlen albanès a casa i dos que ho fan en croat. De fet, fa anys la Federació de Suïssa va demanar als seus jugadors d’origen albanès que no fessin aquest gest, però contra els serbis tots dos no es van estar de fer-ho i ara s’exposen a una multa de la FIFA per fer celebracions de “caràcter polític”. Shaqiri, que forma part de la comunitat d’origen balcànic de Suïssa, juga amb la bandera suïssa en una bota i la bandera kosovar en l’altra. Curiosament, també formen part d’aquesta comunitat dos jugadors serbis, Aleksandar Prijović i Miloš Veljković, nascuts a Suïssa. Les comunitats de serbis i croats també són importants a Suïssa, tot i que a diferències dels kosovars, que van arribar als anys 90 fugint de la guerra, la major part de serbis i croats van arribar als anys 70 buscant feina. És el cas, també, del blaugrana Ivan Rakitic, nascut a Suïssa però internacional amb Croàcia. Històricament, bona part de l’emigració balcànica ha fugit de les guerres o la violència. I no només ha afectat la demografia de Suïssa. A Austràlia, on des dels anys 40 van arribar molts balcànics, hi tenim jugadors amb sang sèrbia, com Rogic, o croata, com Jedinak.

La celebració de Xhaka i Shaqiri, però, no ha sigut l’única polèmica relacionada amb aquest passat que continua sent present als Balcans. Al mateix partit per exemple, un grup d'aficionats serbis va anar al camp amb samarretes amb la imatge de Ratko Mladic, líder militar serbobosni acusat de crims contra la humanitat pels seus crims durant la guerra de Bòsnia.

Precisament a Bòsnia, una terra unida per una complicada estructura entre croats, bosnians musulmans i serbis, el Mundial es viu amb tensió. Si fa quatre anys la selecció de Bòsnia va jugar per primer cop la fase final amb una selecció en la qual jugaven futbolistes de totes les nacionalitats, enguany tenim jugadors nascuts a Bòsnia a la selecció de Croàcia, com Vedran Ćorluka i Dejan Lovren, o a la selecció de Sèrbia, com Luka Jović. De fet, tant el seleccionador serbi, Mladen Krstajić, com el croat, Zlatko Dalić, són bosnians. Però un és serbobosnià i canta l’himne de Sèrbia i l’altre és croat de Bòsnia.

Després del triomf de Croàcia contra l’Argentina, el defensa Dejan Lovren va penjar un vídeo a les xarxes cantant la cançó Bojna Cavoglave, del grup croat Thompson, una cançó que parla de la guerra dels anys 90 amb frases com “Vosaltres, serbis txètniks , la nostra mà arribarà fins on sigueu, fins i tot a Sèrbia”, en referència als grups armats nacionalistes serbis que van actuar durant la Segona Guerra Mundial i les guerres dels Balcans. La cançó, però, fa servir eslògans dels ústaixes, el partit polític nacionalista croat fundat el 1929 de caràcter feixista, reivindicat avui en dia per l’extrema dreta croata. De fet, el 2014 la FIFA va sancionar el capità de la selecció Josip Simunic per haver cridat “ Za Dom, spremi ”, un lema ústaixa que vol dir alguna cosa així com que estem a punt per defensar la terra com sigui. La cançó cantada per Lovren al vestidor l’altre dia comença, precisament, amb aquesta expressió. Curiosament, Lovren és nascut a Zenica, la mateixa ciutat de Bòsnia on va néixer el seleccionador serbi, Krstajić. Si els seus pares van ser veïns, ara ells s’enfronten.