Un militar colpista presidint una federació
Cap d’esportsEn l’últim partit de la selecció brasilera, el president de la FIFA, Gianni Infantino, va trencar el protocol que sempre el feia seure entre els presidents de les federacions que tenien les seleccions en joc, per evitar seure al costat del president de la Confederació Brasilera de Futbol, el coronel Nunes. De fet, bona part de les autoritats del món del futbol eviten com poden Nunes, un home polèmic a qui no aconsegueixen fer fora del càrrec, que pot mantenir fins a l’abril del 2019. Amb un sou de 16.000 euros mensuals, a Nunes tampoc li sembla que li importi gaire sentir-se criticat i menystingut.
El futbol brasiler ha vist com els seus últims presidents perden el càrrec per casos de corrupció, com Ricardo Teixeira primer i Marco Polo Del Nero després. Ara fa uns mesos el jove Rogério Caboclo, antic directiu del Santos de 45 anys, va guanyar les eleccions per succeir Del Nero en uns comicis estranys, ja que Caboclo era elegit per al període entre el 2019 i el 2022. Fins llavors, amb Del Nero sancionat, la presidència ha acabat en mans d’un vicepresident, el coronel Nunes. Un home sense gaire experiència al futbol que havia presidit la federació de la seva regió, el Pará, una zona al nord del país sense gaire pes esportiu, un cop havia vist com la seva carrera militar acabava. Antônio Carlos Nunes de Lima, de 77 anys, encara avui es fa anomenar així, coronel Nunes, malgrat que el van fer fora de l’exèrcit a inicis de la dècada dels anys 90 per la seva relació amb la dictadura militar dels anys 60.
El cas de Nunes ha escandalitzat part de l’opinió pública del Brasil, ja que al capdavant de la federació ha acabat un home sense gaire experiència i impossible de controlar. De fet, al congrés de la FIFA del 14 de juny, quan totes les federacions sud-americanes havien pactat votar per la candidatura dels Estats Units, Mèxic i el Canadà com a seu del Mundial del 2026, Nunes va decidir votar pel Marroc, una decisió que va sorprendre els directius de la seva pròpia federació. Després del cop d’estat del 1964, Nunes va rebre fins a vuit promocions diferents per la seva feina dins de la Policia Militar de la ciutat de Santarém, un port estratègic on conflueixen els rius Tapajós i Amazones. La ciutat, feu d’esquerres, va viure manifestacions amb morts el 1964, quan es va produir el cop d’estat dels militars contra el president João Goulart, amb el suport dels Estats Units. Per al nou règim va ser clau controlar el que passava a Santarém, que va ser una de les ciutats amb l’estatus de “zona especial”. Als anys 70 Nunes, que també va tenir càrrec a la Policia Militar local, va estar al capdavant de tropes relacionades amb casos d’abusos contra població civil, però amb l’arribada de la democràcia es va acollir a una llei d’amnistia afirmant que s’havia limitat a seguir ordres.
De mica en mica Nunes va entrar en el món del futbol, on, amb una mica de sort i bons contactes, ha arribat a una presidència que ja ha anunciat que no abandonarà fins que acabi el seu termini, l’abril vinent. Nunes ni tan sols ha valorat plegar quan s’ha sabut que va aconseguir, fa més de 15 anys, cobrar una pensió mensual de més de 8.000 euros com a compensació per haver estat “purgat per raons ideològiques”. Unes idees que no eren res més que donar suport a una dictadura.
