FUTBOL - MUNDIAL

“El món ha vingut a Moscou”

Crònica de com el futbol ha obert les portes de Rússia a centenars de milers d'aficionats

El Mundial de Rússia ha transformat radicalment el centre de Moscou en la capital del futbol. Una festa contínua mai vista en què participen milers de persones d’arreu del món que han vingut a animar les seves seleccions, i on, evidentment, també participen els amfitrions, els seguidors russos, que no s’acaben de creure que la seva selecció hagi arribat a quarts de finals.

Molts estrangers se sumen al crit de “Rossiia”, que aquesta setmana se sent amb més força després que diumenge l'equip eliminés Espanya i els russos desbordessin el centre de la capital per celebrar la gesta. L’artèria principal de la gran festa del futbol és el carrer de vianants Nikólskaia, que té alguns bars amb pantalles i uneix la plaça Lubiànskaia, on hi ha el temut edifici del Servei Federal de Seguretat (FSB, l’antic KBG), amb la plaça Roja.

“Sempre m’havia fet por venir a Rússia. Per totes les notícies que rebem em semblava que era un país molt perillós i m’ha sorprès molt positivament”, explica el Píter, mentre els seus amics, vestits amb la samarreta de Dinamarca i amb un got de cervesa a la mà, improvisen una interpretació dels Beatles amb uns músics de carrer russos. Tothom està de festa i a l’ambient impera una mena d’eufòria col·lectiva que incita a interactuar amb els desconeguts, una sensació poc habitual a Rússia.

“Ens pensàvem que veníem a un país que acabava de sortir del comunisme, no ens imaginàvem aquest triomf del capitalisme”, explica un argentí que, com molts turistes aquests dies, busca els rastres de la Unió Soviètica. Molts dels aficionats admeten que no haurien vingut mai a Rússia si no hagués sigut pel Mundial i un cop aquí s’interessen per conèixer el país, com l’Ignacio i el Miguel, del Perú, que entre partits volen instruir els seus quatre fills. “És molt interessant que recordin alguna cosa de com s’explica la història des d’aquesta banda de món”, argumenta l’Ignacio.

“Carreguem Messi amb massa responsabilitat: és ell qui ens ha de fer feliços. Els argentins estem una mica frustrats i ens equivoquem quan li exigim que amb els seus gols ens doni les alegries que no ens dona la resta, la selecció, els dirigents polítics o el país”, argumenta Carlos Crespo, un jove de la ciutat argentina de Rosario, on va néixer Lionel Messi.

Crespo porta la samarreta del seu ídol i està meravellat de l’admiració que provoca. El Lioixa, un nen rus de 7 anys acompanyat dels seus pares, que volen que el nen vegi que és normal relacionar-se amb estrangers, col·lecciona fotos amb els aficionats.

Lluitar contra els prejudicis

“Els aficionats han de veure que els russos som bona gent i que no volem lluitar contra ningú, ja tenim prou feina amb un país tan gran, només ens defensem si ens provoquen”, insisteix el Valeri, que ha vingut a ajudar un amic a pintar la bandera de la selecció que convingui a les cares dels aficionats. Aquest servei només val 100 rubles (1,25 euros) però hi ha una forta competència de pintors de cares.

Hi ha un gran desplegament policial per evitar aldarulls, però comparat amb les normes tan restrictives que imperen normalment, que limiten el dret a reunir-se i manifestar-se o el consum d’alcohol al carrer, fa la sensació que ara tot estigui permès i es respira un ambient de llibertat.

“El món ha vingut a Moscou!”, exclama molt content el policia Pàvel Zinoviev tot mirant fascinat la gent de procedències tan diferents. Els policies formen part de la categoria de ciutadans russos que mentre estan de servei i en els 5 anys posteriors només poden sortir a l’estranger amb permisos especials molt difícils d’aconseguir. “A l’hora d’animar, per a mi els millors són els mexicans i els llatinoamericans en general”, explica el policia mentre de fons se sent gent cantant 'Cielito lindo'. Zinoviev porta el distintiu de “policia turística” perquè parla anglès. La veritat és que entre tants llatinoamericans la resta d’aficionats estrangers passen bastant desapercebuts, tret dels tunisians, que també van arribar a Rússia amb molta música.

Festa als carrers

A mig carrer es forma un bon tap perquè els vianants s’aturen a ballar al so de la cançó 'Ai se eu te pego' (Ai si et tinc), interpretada per uns aficionats del Brasil que van equipats amb instruments musicals i amb una ampolla de vodka que circula per a tothom qui en vulgui. “És com si els llatinoamericans fossin d’un altre planeta, sempre tan contents i tan simpàtics”, explica la Margarida, una jove russa a qui no li interessa gens el futbol i que confessa que cada dia ve a aquest carrer com a teràpia per superar la timidesa i carregar-se d’energia positiva.

La gernació de cop fa un passadís perquè passi la comitiva Keep the Peace, un grup de gent de parla russa i anglesa mig disfressada i carregada amb simbologia contra les sancions econòmiques i amb banderes dels Estats Units i Rússia fent una encaixada de mans. En realitat, darrere d’aquesta acció hi ha l’anunci d’un club de 'striptease'.

“Els colombians fan una mena de ritual fent voltes en grans grups pel centre de Moscou i cantant com si invoquessin els déus”, explica la Madina, que observa que han sigut els últims d’arribar en massa a la capital, perquè durant la primera fase havien jugat en altres ciutats.

Els debats paral·lels

Aquestes tres setmanes de futbol han generat tota mena de debats a Rússia: des de diputades que han alertat les dones que no es relacionin de prop amb els aficionats estrangers perquè no hi hagi una onada de naixements de nens d’altres races de mares solteres, fins a serioses discussions de per què agraden tant els estrangers o de què passarà quan s’acabi el Mundial. A l’inici del campionat el govern va anunciar que s’allargava l’edat de jubilació 5 anys per als homes i 8 per a les dones i ara corren tota mena d’acudits sobre el que pot arribar a passar amb el sentiment patriòtic tan amunt pel bon paper de la selecció.

La riuada del carrer Nikólskaia desemboca a la plaça Roja, on aquests dies es pot jugar a futbol. Sortint de la plaça, al pont sobre el riu Moskvà, els activistes que defensen el memorial de flors que recorda l’assassinat el 2015 de l’opositor Borís Nemtsov condemnen que els diners destinats a la construcció d’estadis s’haurien pogut invertir en necessitats socials. I lamenten que el Mundial no servirà gens per donar visibilitat a les injustícies i abusos que es cometen a Rússia.

El + vist

El + comentat