De mundialista a polític de moda

Cap d’EsportsTres Mundials i tres gols. Cuauhtémoc Blanco era un dels jugadors més estimats del futbol mexicà. Un davanter estrany, capaç de fer jugades impossibles i també de barallar-se amb tots els seleccionadors que anaven desfilant per la banqueta de la selecció. El 1998 Blanco va jugar el Mundial de França, en què Mèxic va caure als vuitens de final. El 2002, en el millor moment de la seva carrera, va marcar un gol i una prodigiosa assistència en un Mundial en què, de nou, Mèxic va caure als vuitens. La mateixa fase en què va ser eliminat l’equip el 2010, quan Blanco va jugar per últim cop un Mundial. De fet, Mèxic suma set Mundials consecutius perdent als vuitens de final, com si fos molt complicat que les coses puguin canviar en el segon país més poblat de Llatinoamèrica.

Però si en el futbol no ha canviat res, en la política sí. Just el mateix dia en què la selecció mexicana era derrotada pels brasilers, a Mèxic es vivia un canvi polític històric amb el triomf a les eleccions presidencials d’Andrés Manuel López Obrador, un polític d’esquerres que va escombrar els representants dels partits tradicionals que feia dècades que manaven al país, especialment el PRI. López Obrador lidera el Movimiento de Regeneración Nacional (Morena), formació que s’ha presentat a les eleccions encapçalant una coalició batejada com a Juntos Haremos Historia de la qual també forma part un altre partit d’esquerres, el Partido del Trabajo, i el Partido Encuentro Social, de caràcter conservador però que ha preferit sumar-se al bloc d’esquerres, malgrat no compartir una part de la seva política econòmica, per “canviar el país”. “Cal un canvi, cal oblidar els partits que no han canviat res, que no han aconseguit donar esperança a la nostra gent ni aturar els bandits que continuen tacant de sang el nostre país”, assegura el polític d’aquesta formació que va ser elegit com a governador de l’estat de Morelos, Cuauhtémoc Blanco. L’exjugador de la selecció ha fet campanya per López Obrador, i ha aconseguit assegurar-se el control de l’estat de Morelos, després de la feina feta els últims anys a la ciutat de Cuernavaca, on era l’alcalde.

Blanco va decidir fer el salt a la política ara fa tres anys, un moviment que va sorprendre bona part dels mexicans per la fama que tenia l’exjugador, famós per les seves baralles amb directius i entrenadors -va canviar d’equip 13 cops en una carrera de 24 anys- i per la seva presència en programes del cor de la televisió. Durant el Mundial del 2002, per exemple, la premsa va publicar imatges d’aventures nocturnes del jugador, cosa que va comportar que la seva nòvia, la presentadora de televisió Galilea Montijo, el deixés en directe al programa Gran Hermano. Blanco va pagar de la seva butxaca una avioneta per sobrevolar la casa de Gran Hermano amb un gran missatge en què li demanava perdó, sense sort. Un cop va ser elegit alcalde va guanyar-se la confiança dels ciutadans de Cuernavaca, primer, i ara de tot Morelos. Popular per un estil pròxim i amb certa tendència a cometre errades, com el dia que va agrair a Benito Juárez que l’invitessin a l’Escola Benito Juárez (aquest president mexicà va morir el 1872), Blanco s’ha convertit en el primer exfutbolista que presideix un estat a Mèxic. “Vaig suar pel país i ara suaré per Morelos”, va dir en el seu primer discurs.