Els nous ‘hooligans’ del VAR
PeriodistaSi a França hi havia gent que estava en contra de l’ús de la tecnologia al futbol, de ben segur que des d’ahir al migdia hi estan radicalment a favor. Tant el VAR com la tecnologia de la línia de gol van ser imprescindibles perquè el conjunt gal derrotés Austràlia en un partit, diguem-ho clar, bastant fluix de l’equip d’Umtiti i companyia. Gràcies al vídeo, els assistents van poder advertir l’àrbitre que hi havia penal sobre Griezmann. I per mitjà dels sensors a la porteria, van detectar que en el segon gol la pilota havia creuat la línia per un parell de mil·límetres.
Han hagut de passar tres dies de Mundial perquè es veiés l’ús de la tecnologia en plena efervescència. El futbol, sempre polèmic, seguirà sent polèmic perquè hi ha moltes coses interpretables. Per exemple, si les mans de l’islandès Ragnar Sigurdsson eren voluntàries o, com va decidir l’àrbitre del partit contra l’Argentina, involuntàries. Però n’hi ha que són perfectament objectivables i que fins ara podien xiular-se erròniament. Al França-Austràlia, el penal i el gol no admeten discussió possible.
El gran risc de l’ús de la tecnologia era, precisament, com es posava en pràctica. El rugbi, que utilitza des del 2001 l’assistent de vídeo (TMO, en aquest cas), va viure el 2015 un exemple de pèssima aplicació d’aquest sistema. En nom d’un esport que vol excel·lir pels valors i la noblesa, els àrbitres van entestar-se a revisar gairebé totes les jugades que acabaven en assaig, encara que fos per si de cas. El resultat: interrupcions eternes que tallaven el ritme de joc i allargaven el partit més del compte. Després ho van revisar i van decidir que se n’havia de fer molt menys ús i només en accions en què l’àrbitre realment dubtava.
El futbol temia que passés una cosa similar a Rússia. No en la línia de gol, que és a caixa o faixa i l’àrbitre se n’assabenta sense marge d’error en menys d’un segon. El gran problema era el VAR. O sigui, la manera com s’executava, com es feia servir. La manera com s’avisava l’àrbitre i quan i com s’havia de parar el partit per corregir la decisió.
En línies generals, tècnics, jugadors i col·legiats estaven a favor d’aquestes ajudes, però temien que passés una cosa similar al rugbi. I ho temien perquè és el que va passar el primer cop que es va fer servir a gran escala, en un Mundial de Clubs, que va ser un desgavell. Però d’allò ja fa gairebé dos anys, prou temps perquè la IFAB hagi polit el sistema i establert un protocol d’actuació que no faci passar vergonya aliena.
Els àrbitres van explicar abans del Mundial que hi hauria “la mínima intervenció possible” del VAR durant el partit i que, o la jugada no admetia discussió, o ningú interrompria l’àrbitre principal perquè s’ho tornés a mirar. Això permetrà que els que parlen de la polèmica arbitral com una de les salses del futbol segueixin tenint accions interpretables on sucar pa. Però per a molts d’altres, segurament la majoria, serà un descans deixar de veure jugadors dient de tot a l’àrbitre o futbolistes que demostren a la gespa que tindrien futur a les proves de salt de trampolí. Així d’entrada, després del primer any d’execució en algunes de les principals lligues europees, es calcula que amb el VAR les simulacions s’han reduït a la meitat. El futbol sembla decidit, ara sí, a entrar al segle XXI. Benvingut sigui.
