La revalorització de Yerry Mina
És innegable que un Mundial de futbol és un gran aparador per a tots, siguis jugador, entrenador, àrbitre o país organitzador. I és precisament en aquest context que el Barça havia dipositat moltes esperances perquè alguns dels jugadors descartats poguessin revaloritzar-se a través de la competició. O sigui, fer un bon paper, o com a mínim un paper digne, i augmentar les opcions que abandonin el club deixant alguna cosa de diners a la caixa. La llàstima és que a l’hora de la veritat els seleccionadors de torn van girar l’esquena a la majoria d’aquests futbolistes.
Resulta que Julen Lopetegui no va pensar en Paco Alcácer ni en Aleix Vidal per a ‘la roja’, que Didier Deschamps no va incloure Lucas Digne a la llista definitiva de França i que Fernando Santos va descartar André Gomes a l’equip portuguès. Vaja, que els jugadors que han tingut un paper testimonial al Barça no han sigut cridats a files. En canvi, el futbolista que ha tingut menys minuts de tots, Yerry Mina, sí que l’ha acabat disputant. I, després de marcar dos gols que acostaven Colòmbia als vuitens de final, ha acabat sent un dels noms propis de la fase de grups. Coses de la vida.
L’actuació del central cafeter a Rússia no hauria de canviar –a priori– el seu futur al club blaugrana. Abans de les vacances Ernesto Valverde va deixar clar que no comptava amb ell i va dir a la secretaria tècnica que li busquessin una sortida. Així que a les oficines del Camp Nou estaven creuant els dits perquè, als 23 anys, Yerry Mina fes un bon torneig. Esperances que semblaven trencades quan en el partit del debut José Pékerman va deixar-lo a la banqueta. Però, per aquelles casualitats de la vida, l’estrena colombiana a Rússia va ser un drama i l’entrenador va decidir revolucionar la defensa. Yerry va sortir a jugar contra Polònia... i va marcar un gol en un partit on, a més, els cafeters van mantenir la porteria a zero. I contra el Senegal? Doncs una altra vegada, gol. També a la sortida d’un córner i també per obrir el marcador. I, de passada, per convertir-se en el màxim golejador de la selecció al torneig. Oli en un llum.
El potencial del central
És evident que la seva actuació no ha passat desapercebuda per ningú, tampoc pel Barça. Ara bé, una cosa és la seva vàlua com a central i l’altra, ben diferent, que tingui potencial per jugar al Camp Nou, amb l’estil que requereixen els blaugranes. I això últim va quedar bastant clar que no era així, sobretot en actuacions com la del Llevant, per més que Pékerman intentés exculpar-lo dient que havia sigut víctima d’un mal partit de l’equip. Per tant, la via que té més opcions és la sortida del club, potser en forma de cessió o, a ser possible, venut a bon preu. Per ara ja ha transcendit que alguns clubs europeus han mostrat interès per ell.
El Barça va fitxar Yerry Mina a corre-cuita al gener per cobrir la baixa de Mascherano, pagant al Palmeiras tres milions més dels que estaven previstos (dels 9 inicials als 11,8 finals), i es va comprometre fins al 2023 amb una clàusula de 100 milions d’euros. És evident que si acaba marxant traspassat no s’arribarà ni de bon tros a aquesta quantitat, però sí que es pot aspirar a superar el que va invertir la secretaria tècnica en el seu fitxatge. Vist com s’està inflacionant el mercat, no seria gens descabellat demanar més de 20 milions per ell, no? Com a mínim, el seleccionador hi va posar el seu granet de sorra en assegurar que tenia un futur daurat. “Més que potencial, Yerry ja és una realitat. Està cridat a tenir un lloc important en el futbol. Per a mi, serà un dels grans centrals del món”. Jo només hi afegiria: amén, però no al Camp Nou.
