UN MUNDIAL SENSE FUTBOL

Xostakóvitx, el geni rus que defensava el futbol

El gran compositor va ser un gran aficionat d'aquest esport

"No entenc com et pot agradar el futbol. I encara menys que perdis els papers amb aquest espectacle". Aleksandr Glazunov, un dels mestres que va tenir Dmitri Xostakóvitx, no entenia com un dels grans talents musicals de Rússia s’escapava sempre que podia per veure partits de futbol. Glazunov considerava que era una pèrdua de temps que afectaria la carrera del seu alumne, però no tenia raó. Xostakóvitx va arribar a ser un dels grans genis del segle XX i mai va abandonar la passió pel futbol.

Cada quatre anys, de fet, cal justificar-se de tant en tant quan fas canvis de plans per poder veure en acció la selecció japonesa o el debut del Panamà. Cal justificar un i altre cop la passió pel futbol. És just, però, entendre aquells que no gaudeixen d'un joc convertit en un negoci amb corrupció, manca de moral i interessos polítics. Vosaltres també podeu viure el Mundial sense pensar en el joc, perquè el Mundial no deixa de ser una oportunitat per denunciar els casos de corrupció i parlar d'altres coses. Com feia Xostakóvitx, també. Un home que, de fet, és una excusa ideal per començar.

Xostakóvitx va descobrir de petit a Lenigrad que, com que era miop, no podria ser futbolista, que és el que volia. Però sí que podria dedicar-se a la música. Ara bé, durant molts anys va fer d'àrbitre en partits de futbol amateur i va convertir-se en un amant de les estadístiques de futbol. De vegades, abans de concerts, importants el trobaven escoltant la ràdio, anotant en una llibreta qui feia els gols als partits de lliga. Tanta passió sentia pel joc que els seus amics van explicar casos de concerts que feia més curts per arribar a temps a l'estadi, on anava a veure el Dinamo de Leningrad, el seu equip. També solia anar a veure el Zenit, l'altre equip de la ciutat. De fet, cada cop que podia veure un partit, hi anava.

La passió per l'esport va arribar tant lluny que el 1930 va compondre una suite de ballet en tres actes i 37 escenes batejada com 'L'edat d'or' en què explica la història d'un equip de futbol soviètic que jugarà en un país capitalista. Els jugadors capitalistes estan representats per sons com el jazz, i els soviètics, per música clàssica. Els crítics van considerar que el jazz sonava més, com si fos un triomf capitalista. I el ballet va ser censurat. Xostakóvitx sempre va mantenir una lluita complicada per equilibrar el seu talent i la seva imaginació amb les peticions d'unes autoritats cada cop menys amigues de les ments brillants. Però l'esport li va permetre sumar petites victòries. Xostakóvitx no només va dirigir partits de futbol. També tenia el títol d'àrbitre d'esports com el voleibol i el tenis. I en partits a la costa del Mar Negre, de vacances, en què participaven generals i agents del KGB, sempre que podia els deixava clar que "amb els àrbitres no es pot protestar", i així imposava la seva llei durant unes hores.

El geni de Leningrad va mantenir la passió per l'esport tota la vida, i la seva filla explicava una anècdota relativa al dia que va descobrir una errada en una crònica d'un partit. La crònica la signava Konstantin Iessenin, fill d'un gran poeta que s'havia suïcidat. Iessenin havia sigut criat per Vsévolod Meierhold, el gran director de teatre assassinat per la KGB, i va iniciar una carrera com a periodista esportiu amb força èxit. Un cop, però, va cometre una errada i va rebre una carta a la redacció que el rectificava. Orgullós, va trucar al número de telèfon demanant per l'avi que signava la carta amb una signatura que no entenia... i va descobrir que era Xostakóvitx.

Etiquetes

Més continguts de