MUNDIAL 2018

Un cop de cap d’Umtiti castiga la il·lusió belga

Una França amb aires de campiona deixa l’equip del català Martínez sense final

El blaugrana Umtiti celebrant el gol francès / Shaun Botterill / GETTY

La Bèlgica del tècnic català Robert Martínez i la França del seleccionador francès Didier Deschamps tenien ahir diferents motius per entrar a la història dels Mundials. Martínez volia dur la selecció belga a la seva primera final d’una cita mundialista i somiar a ser el primer tècnic que guanya una Copa del Món amb una selecció que no és la del seu país. Deschamps volia mantenir la il·lusió de convertir-se en el tercer entrenador que aconsegueix guanyar un Mundial després d’haver-ho fet com a jugador, una fita que només han aconseguit l’alemany Franz Beckenbauer i el brasiler Mário Zagalo. Ahir, un cop de cap del central blaugrana Samuel Umtiti a la sortida d’un córner va acostar França i Deschamps al seu somni i va desencadenar les llàgrimes de la selecció de Bèlgica, que tornarà cap a casa pensant que, tot i no poder superar el combinat francès, seran recordats per haver eliminat el Brasil de Neymar i haver jugat unes semifinals per segon cop en la història del futbol belga.

Els diables vermells van fer mèrits per superar França, però els petits detalls que desencallen un partit igualat i vibrant a parts iguals el van decantar cap al costat francès. “El partit ha sigut molt tancat i s’ha decidit per un detall, com és un gol arran d’un córner. És terrible per a nosaltres”, es lamentava després del partit Martínez als micròfons de RTBF encara damunt la gespa. “Estic orgullós però decebut, tot i que l’actitud dels jugadors ha sigut excel·lent i ho han donat tot fins a l’últim instant”. “Hem fet el que calia per guanyar el partit”, va explicar al seu torn Umtiti, elegit com el millor jugador del partit per la seva feina defensiva imperial i per ser l’únic golejador de la nit. “Els del 1998 [quan França va guanyar el seu primer i únic Mundial] van fer la seva feina i nosaltres estem escrivint la nostra pròpia història”.

El central blaugrana també va destacar la feina de l’equip per davant del fet que ell hagués sigut l’autor del gol de la victòria. La solidaritat de tot el bloc francès, començant des de la porteria i acabant a la davantera, va ser clau per endur-se la victòria. “La unió del grup ha sigut clau. Aquests jugadors es mereixen ser a la final”, va confessar amb orgull Deschamps sobre el grup que entrena. Durant el partit, el conjunt francès va saber patir, perquè la primera mitja hora va estar tenyida dels colors de la bandera de Bèlgica.

França va decidir cedir la pilota durant els compassos inicials i el pla que havia dissenyat Martínez funcionava. Ben aviat, Hazard, enganxat a la banda esquerra, va enviar un xut creuat que va sortir fregant el pal de la porteria de Lloris. Que l’estrella del Chelsea partís de la banda esquerra s’explica perquè el tècnic català va canviar el plantejament del seu equip i va optar per un 4-3-3 amb Chadli -substitut del sancionat Meunier- de lateral dret en fase defensiva i de carriler en fase ofensiva, mentre que Vertonghen, prudent en atac, va ocupar el lateral esquerre deixant tota la banda per a Hazard, el millor dels belgues ahir. Al mig del camp, Martínez va plantejar un tribot equilibrat entre el físic i la creació: Witsel, Mousa Dembélé -la principal sorpresa- i Fellaini. Quan Chadli pujava per la dreta, De Bruyne queia a la mitja punta, on més li agrada jugar.

Durant els primers 30 minuts va semblar que Martínez havia trobat la tecla amb el seu canvi, perquè Bèlgica va assetjar França: el cap de Varane va desviar una gran rematada de Hazard i Lloris va volar per malbaratar un gran xut de De Bruyne i una rematada enverinada d’Alderwiereld. A la defensa francesa, el madridista Varane i el blaugrana Umtiti van haver de mostrar el seu millor nivell, mentre que el lateral dret Pavard es va veure superat per Hazard que, situat a la banda, era lluny de Kanté, pendent de De Bruyne. Però França es va poder anar espolsant de mica en mica el domini belga i va acabar la primera part amenaçant la porteria d’un imperial Courtois, que va aturar una rematada de Pavard a boca de canó.

A la sortida del túnel de vestidors, França va demostrar que havia aconseguit desactivar el pla inicial de Bèlgica, i d’un xut de Giroud va néixer el córner amb què Umtiti va marcar el seu gol. El central es va vestir de golejador per imposar-se amb una gran rematada de cap al primer pal davant d’Alderweireld i Fellaini (1-0). Just després del gol, Martínez va canviar Dembélé per Mertens per recuperar el típic 4-2-3-1.

El gol va permetre a França portar el partit cap on volia: exigir a Bèlgica fer un pas més, obligar-la a desprotegir-se i, d’aquesta manera, aprofitar tot el seu potencial als contraatacs guiats per la intel·ligència i la feina d’un dels seus millors jugadors: Griezmann. El pla de Deschamps va ser executat a la perfecció per una defensa molt seriosa i una solidaritat de totes les línies que van deixar Bèlgica sense idees: Hazard, dels millors del primer temps, va aparèixer molt menys, mentre que De Bruyne no acabava d’estar encertat. Amb Martínez esperonant els seus jugadors, les principals opcions de perill les van trobar en centrades de Mertens des de la dreta ben neutralitzades per França. El cor de Bèlgica, amb tot, va continuar bategant fins al final i Witsel, amb un gran xut, va veure com Lloris evitava l’empat. Ja al final, Courtois va salvar els belgues del 2-0 en un contraatac.

L’equip del tècnic català va lluitar fins a l’últim alè, però a França es va acabar la nit ballant mentre que a Bèlgica i a Balaguer, la ciutat natal de Martínez, toca renovar il·lusions.

El + vist

El + comentat