EDITORIAL
Portada 11/08/2015

Nomenaments polèmics

L'exigència cap al Pacte és proporcional a les expectatives generades

Ara Balears
2 min

PalmaLa política de nomenaments d'alts càrrecs que porta a terme la majoria progressista des de les institucions no abandona la polèmica. Des de la designació del marit de la consellera de Salut com a màxim responsable de l'IB-Salut fins a la del fill del vicepresident del Parlament com a assessor de la Conselleria de Treball, s'han produït diverses digitacions que han provocat contestació no només de l'oposició, sinó des dels partits mateixos de la majoria progressista. S'han sentit crítiques entre socis i també retrets de les bases als seus dirigents.

En bona part, el Pacte és víctima de les seves pròpies paraules. Les formacions progressistes varen posar el llistó alt i varen crear expectatives de canvis en qüestions com aquestes. L'esquerra, des de l'oposició, va criticar la política de col·locacions que va fer el PP, per haver situat familiars i persones de partit sense justificació en càrrecs de l'administració.

En contraposició a aquesta manera de fer, algunes de les formacions integrants de l'acord de governabilitat actual van defensar una nova manera de fer política que, en part, implicava situar persones preparades en els càrrecs de responsabilitat, per prioritzar el currículum o l'experiència a la fidelitat al partit. S'ha de dir que el PSIB, que és qui hi ha darrere dels nomenaments que ara es qüestionen, és qui manco va aixecar aquesta bandera i són els seus socis de MÉS i Podem els qui més incòmodes es mostren amb determinades designacions del seu soci.

És cert que s'ha vist com se situaven persones de perfil tècnic en lloc de gent de partit en determinades àrees –i també ha generat crítiques internes–, i és vera que s'han plantejat processos de selecció per mèrits per cobrir determinats càrrecs, però també s'han vist altres maneres d'actuar. S'ha comprovat que en alguns casos es premiava només la pertinença al partit o que en altres pesava molt el vincle familiar.

Els nomenaments d'assessors són 'a dit' i, per tant, els responsables tenen certa discrecionalitat en la digitació. Ara bé, se'ls ha d'exigir que els nomenaments que facin els puguin justificar. S'ha de justificar que 'l'home de' o 'el fill de' està capacitat per ocupar el càrrec. I no val a dir que el nomenat és el millor per al càrrec. S'ha de poder acreditar. I en cas de dubte, haurien de pensar què dirien ells si fos el PP qui posàs un familiar o un jove sense currículum o sense experiència en un càrrec de responsabilitat o en una assessoria.

És lògic, per tant, que la frustració provocada per l'incompliment inicial d'expectatives –encara que sigui de manera puntual– generi rebuig intern i extern o fins i tot un cert desànim en les bases progressistes. L'exigència cap al Pacte és proporcional a les expectatives generades.

stats