L'exsoci d'Urdangarin esquitxa ara Gallardón en el cas Nóos

Diego Torres demana que el ministre de Justícia declari com a testimoni per la seva relació amb el duc de Palma

L'exsoci d'Iñaki Urdangarin al capdavant de l'Instituto Nóos, Diego Torres, ha lliurat una nova remesa de correus electrònics al jutge José Castro que aquesta vegada esquitxen el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Tot i que difícilment tindran conseqüències penals perquè no l'impliquen directament en cap activitat il·legal, sí que deixen clar que tots dos varen col·laborar força.

Torres assegura que pretén demostrar que si personalitats com l'actual ministre -llavors batle de Madrid- participaven de les activitats de Nóos era perquè ni hi havia ni hi varen veure cap anomalia. De fet, l'advocat de l'exsoci del duc fins i tot demana que l'actual ministre de Justícia declari com a testimoni en el cas Nóos a causa d'aquests contactes amb el duc de Palma.

Els correus lliurats per Torres, als quals ha pogut accedir l'ARA, fan més evident la col·laboració entre l'actual ministre de Justícia i el gendre del rei d'Espanya pel que fa a les activitats de Nóos i també en la candidatura de Madrid per ser seu dels Jocs Olímpics. Cal recordar que la fundació municipal Madrid 2016 va fer pagaments sota concepte de "donació" a la successora de l'Instituto Nóos, la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social, tot i que a Gallardón no se l'ha imputat mai per això. L'advocat de Torres recorda en el seu escrit que Gallardón ha fet declaracions sobre l'entrada de la infanta Cristina als jutjats de Palma que considera que justifiquen "un tracte diferenciat del de la resta d'imputats" per a la dona d'Urdangarin.

El llibre de Nóos

Entre els correus que ha lliurat Torres hi ha una carta d'agraïment del duc de Palma a l'ara ministre i llavors batle de Madrid per haver-los escrit el pròleg del llibre El patrocinio visto por sus principales protagonistas. El 23 de gener del 2006, a més d'agrair-li la col·laboració, Urdangarin li demanava que parlàs en la presentació de l'obra que "suposa la sublimació de l'anàlisi" que l'Instituto Nóos "ha realitzat sobre les propostes que ens han donat quaranta alts directius espanyols" -amb noms com César Alierta de Telefónica i Isidre Fainé per Abertis- "a un qüestionari sobre pràctiques i valoracions en matèria de patrocini de grans empreses". La carta l'enviava perquè, segons que havien sabut, l'ara ministre havia mostrat una "bona disposició" a continuar col·laborant amb Nóos.

L'acte es va fer el 9 de març a la seu d'ESADE a Madrid i fins i tot, en un correu del mes abans, els responsables de Nóos preveien que també hi parlàs el llavors ministre d'Economia, Pedro Solbes, que finalment no hi hauria pogut assistir. També varen provar de convidar-hi el llavors ministre d'Indústria José Montilla, qui arribaria a ser president de la Generalitat de Catalunya, però en un altre correu entre els membres de Nóos s'expliquen que no podria perquè era "fora", segons el seu gabinet.

Finalment el polític de més rang que varen aconseguir per a la presentació va ser Gallardón, que el va presidir. Segons delaten els correus i explica l'advocat de Torres, Manuel González Peeters, també hi varen intervenir el director general d'ESADE, Carlos Losada; el llavors secretari d'Estat per a l'Esport, Jaime Lissavetzky; i els dos caps de Nóos: Urdangarin i Torres. El llibre no era un afer banal per a Nóos, havia de ser "la targeta de presentació" de l'Instituto, segons un altre correu escrit per Marcel Planellas, exsecretari general d'ESADE -va dimitir del càrrec al·legant motius personals fa dos anys, quan el seu nom havia sortit com a assessor de Nóos-.

Madrid i els Jocs Olímpics

La presentació no va ser l'última col·laboració, a finals d'aquell mateix mes un dels treballadors de la trama Nóos, Mario Sorribas, demanava a Urdangarin que donàs el vistiplau a una carta del duc a Gallardón. El llavors batle de Madrid, segons la carta, li hauria demanat que lideràs la candidatura de la ciutat per als Jocs Olímpics del 2016 i Urdangarin hauria declinat fer-ho, però a la carta responia que hi donava suport i proposava que ho fes el pilot Carlos Sainz.

De fet, el pròleg escrit per Gallardón al llibre de Nóos, duia per títol "La importància del patrocini en la candidatura de Madrid 2012". El llibre es va fer el 2005, quan la candidatura de Madrid encara no havia estat rebutjada. L'any següent aspirarien ja a ser la seu dels Jocs el 2016. Torres fins i tot ha enviat al jutge una còpia del llibre en què es pot llegir com el pròleg bàsicament defensa la candidatura de Madrid als Jocs.

El febrer de 2005 Gallardón ja havia fet arribar una carta d'agraïment a Urdangarin pel seu "incondicional suport" a la candidatura de la ciutat per ser la seu dels Jocs Olímpics el 2012. El suport va continuar per la candidatura fallida del 2016, encara que llavors Urdangarin ja no ho va fer a través de l'Instituto Nóos, del qual se n'havia apartat -se'n va desmarcar oficialment el març de 2006-. De fet, cal recordar que la fundació Madrid 2016 fa incloure als seus registres pagaments sota el concepte de "donació" per un valor total de 144.000 euros a la successora de l'Instituto Nóos, la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social -que també dirigia el gendre del rei d'Espanya des de l'ombra- per la col·laboració en la candidatura.