ANTICORRUPCIÓ ACUSA

El fiscal diu que Nóos era pura "retòrica" que aprofità el descontrol de l'Administració

Horrach assegura que en el cas de Balears, Matas, a qui demana 11 anys, "orquestrà la farsa"

Un objectiu: lucrar-se per damunt de tot. Dos màxims responsables: Diego Torres i Iñaki Urdangarin; un esquer: la pertinença del duc a la família reial espanyola; unes víctimes, les administracions públiques de les Balears, el País Valencià i Madrid; i una operativa "simple i senzilla", en paraules del fiscal Pedro Horrach: "L'Instituto Nóos fixava uns preus totalment desproporcionats pels serveis que prestava per a l'Administració Pública i, després de rebre els fons públics, simulava la contractació de serveis ficticis a les entitats mercantils que a continuació relacionam i que emetien les corresponents factures contra l'Instituto Nóos, de manera que els fons públics acabassin en mans de mercantils controlades per Torres i Urdangarin".

L'escrit d'acusació del fiscal Anticorrupció de Balears presentat aquest dimarts recull al detall les quantitats obtingudes pels dos principals socis de la trama, que varen ser de 2,6 milions en només tres anys en el cas de Torres i d'1,8 milions en el cas d'Urdangarin.

Per fer-ho, emmascaraven l'ànim de lucre amb la "pura retòrica, buida de contingut real", de l'Instituto Nóos, una institució en la qual, segons el Ministeri Públic, "les finalitats d'interès general brillen per la seva absència". Al contrari, Nóos ha estat utilitzat obertament per eludir els requisits que marca la llei per contractar amb l'Administració. "Van poder accedir de manera directa i immediata a fons públics, sense sotmetre's a processos de licitació en concurs amb altres possibles oferents", afirma la Fiscalia.

L'informe final del Ministeri Públic retrata amb tot tipus de detalls com les entitats Illesport i Ibatur (Balears), CACSA i Fundació Turisme de València (País Valencià) i Madrid 2016 i la S.A. del mateix nom (Comunitat de Madrid) pagaren quantitats veritablement desproporcionades que superen els 6 milions d'euros per serveis que valien molt menys. Així Torres i Urdangarin anaren acumulant un patrimoni important gràcies al descontrol de les esmentades administracions, que en alguns casos abonaren serveis fins i tot abans que se signàs el contracte dels esdeveniments.

 
Manca de rigor de l'Administració

El fiscal Anticorrupció Pedro Horrach detalla amb duresa com les administracions no vetllaren pel compliment del que marca la llei a l'hora d'atorgar fons públics i ocultaren amb convenis de col·laboració el que realment eren contractes i pels quals, per tant, s'haurien d'haver obert concursos públics i complir els principis de lliure concurrència. "És un atemptat frontal als principis bàsics que han de regir l'actuació administrativa", segons el fiscal.

A més, Horrach es mostra alarmat per la facilitat amb què s'abonaren despeses "sense cap suport ni comprovant", sinó amb una simple factura de l'Instituto Nóos, al qual es donava la màxima credibilitat.

 

Matas

De tots els càrrecs públics als quals demana asseure's a la banqueta dels acusats, és l'expresident Jaume Matas, per al qual sol·licita una condemna de 11 anys de presó, el que s'endú la pitjor part, ja que, segons els càlculs de la Fiscalia, hauria beneficiat amb uns "2,5 milions de fons públics l'Instituto Nóos, que presidia Iñaki Urdangarin".

En concret, demana que sigui jutjat per presumpta malversació de cabals públics en concurs amb un delicte continuat de prevaricació i falsedat en document públic (8 anys), com també per un delicte continuat de frau a l'Administració (3 anys).

Reclama, a més, 20 anys d'inhabilitació absoluta per a l'expresident, que ja és a la presó condemnat per corrupció, i 10 anys d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic. Per fixar les penes que sol·licita per a Matas, el fiscal ha tingut en compte la circumstància agreujant de reincidència en els delictes de prevaricació, frau a l'Administració i malversació.

El fiscal acusa també l'exdirector general d'Esports José Luis 'Pepote' Ballester, amic personal d'Urdangarin i la infanta Cristina, per a qui demana una condemna de 2 anys de presó, 2 d'inhabilitació absoluta i 2 més d'inhabilitació per a càrrec públic.

Si és el cas, per calcular la pena que demana, el fiscal ha tingut en compte l'atenuant molt qualificat de col·laboració amb la Justícia, perquè es va posar a disposició del jutjat instructor per ajudar en la investigació i va reconèixer la seva participació en els fets.

Per a l'exdirector de la fundació Illesport de Balears Gonzalo Bernal, el fiscal demana 8 anys de presó; per a l'exdirector de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía, 4 anys de presó i 9.000 euros de multa i per a l'exsecretari de l'Ibatur Miquel Àngel Bonet, 5 anys i 6 mesos de presó i multa de 9.600 euros, tenint en compte l'agreujant de reincidència.

En els fets que afecten Balears, el fiscal considera que l'entitat pública des de la qual es van desviar fons a l'Instituto Nóos va ser la fundació Illesport, al patronat "mai no es va reunir, debatre ni adoptar cap decisió" i les actes de reunió són totes simulades. Segons Horrach, aquesta "farsa" va ser "orquestrada" per Matas "per tal d'aparentar que era l'òrgan el que prenia les decisions" quan era ell "qui ostentava de facto el domini sobre la gestió de l'esmentat organisme".

Illesport i Ibatur van adjudicar contractes públics a Nóos Consultoria Estratègica "arreglant el procediment, intentant aconseguir l'aparença de legalitat, simulant el respecte dels principis de publicitat, concurrència i igualtat, falsejant el contingut de documents oficials i en alguns casos abonant directament factures prescindint del procés administratiu", segons el Ministeri Públic.

Per adjudicar a Nóos l'oficina del projecte de l'equip ciclista Illes Balears (abans Banesto), Urdangarin es va reunir al palau de Marivent amb Matas i Ballester al setembre del 2003, recorda el fiscal en l'escrit.

 

Els guanys

Els excedents obtinguts no només "no es reinvertiren ni destinaren al compliment dels teòrics fins de l'associació, sinó que es van repartir entre els associats i gerents, Torres i Urdangarin, ordint un embull de facturació fictícia amb les seves entitats vinculades".

Fins a 425 factures s'enviaren les diferents societats vinculades a Torres i Urdangarin, per un import de fins a 8 milions d'euros. Tot plegat responia a una estratègia que només ells dos coneixien al detall, ja que fins i tot els empleats de les diferents empreses creades pensaven que treballaven directament per a Nóos, segons el relat del fiscal.

Per evadir part d'aquests guanys, els acusats constituïren dues societats a paradisos fiscals. Una, una estructura amb l'empresa matriu a Belize i una empresa filial a Londres, anomenada Vikram LTD.

 
Fum

Tot i presentar-se com a grans experts en l'obtenció de patrocinis per a esdeveniments, en realitat l'únic que feren Diego Torres i Urdangarin va ser abusar de les administracions públiques que se sentien compromeses amb la casa reial, perquè no disposaven en els seus equips de veritables experts ni tampoc tenia l'Instituto Nóos tota l'estructura que declaraven les seves ostentoses presentacions. "Aquesta presentació no era més que 'fum' i, a partir de la posició social de qui liderava l'Instituto, tenia com a objectiu generar confiança en els interlocutors i potencials clients, aparentant solidesa científica i tècnica. Reforçava aquesta confiança el fet de simular l'aparença d'una espècie d'ONG dedicada a fins socials altruistes", diu el fiscal, qui desemmascara que el patronat d'empreses i el consell assessor que figurava als seus documents promocionals "mai no es varen crear".

Quant als seus analistes i experts, 45 dels 65 que ha estudiat la Fiscalia Anticorrupció ni tan sols són declarants d'IRPF per cap activitat professional i, entre ells, n'hi ha 19 sense passaport espanyol i filiats a Bolívia o a la República Dominicana, com també a Lepe (Huelva).

 

La desproporció, amb exemples

Era tan gran la desproporció entre el que es facturava i es cobrava i el que realment s'aportava als esdeveniments, alguns dels quals ni tan sols es duien a terme, que la Fiscalia en posa alguns exemples il·lustratius. En la selecció del director del projecte Jocs europeus, Nóos va facturar 30.000 euros més IVA per trobar-hi la persona idònia, malgrat que, en realitat, Isidre Rigau va rebre la proposta directament d'Urdangarin perquè el coneixia del moviment olímpic i "sense que es fes cap procés de selecció".

Un altre exemple que impressiona fa referència al Valencia Summit. Dels 1,3 milions que va costar una edició, 300.000 euros corresponen a despeses reals com hostesses, publicitat i lloguer d'espais, mentre que 1 milió figuren com a "cànon Nóos".

Tampoc no oblida la Fiscalia com el Vila-real cercava un patrocinador per a l'estadi esportiu i com Diego Torres va fer un estudi "d'onze fulls copiant i aferrant" d'internet. Quan cobraren del Vila-real, diu el fiscal, "desviaren l'import a les empreses vinculades".

Crida l'atenció del Ministeri Públic com empreses de la importància de Telefònica, BBVA i Abertis es deixaren assessorar per un institut que desconeixien i que no tenia cap referència més enllà de la presència d'Urdangarin, i malgrat que, a més, la plantilla era integrada "per quatre empleats de la llar, una estudiant, una enquestadora i una persona amb estudis d'infermeria", entre d'altres.

Més continguts de