CAS NÓOS

El fiscal diu que es causa indefensió a la infanta en imputar-la just amb conjectures

Horrach afirma que no hi ha ni el mínim indici de com Cristina de Borbó va poder col·laborar en el frau a Hisenda del seu home


El fiscal Anticorrupció Pedro Horrach considera que no hi ha cap indici d'actuació delictiva en la infanta i assegura que la seva imputació es fonamenta únicament en un "raquític 'va poder conèixer'", com a sòcia d'Aizoon, que el seu home Iñaki Urdagnarin va utilitzar la societat per defraudar Hisenda en els IRPF del 2007 i el 2008. Retreu fortament a l'Audiència de Palma que empari la imputació en una mera conjectura i que no aporti cap mínim indici de com va col·laborar en el delicte, amb la qual cosa desplaça a la infanta la càrrega de la prova, vulnera la seva presumpció d'innocència i la deixa en una situació d'indefensió.

Per a Horrach, en cap moment no es descriu com va tenir lloc aquesta col·laboració de la infanta en el frau tributari del duc de Palma i assegura que no hi ha "un mínim relat indiciari d'aquesta col·laboració". Ressalta Horrach que la sala segona de l'Audiència -en avalar la imputació de la infanta decretada per Castro com a cooperadora dels dos delictes fiscals atribuïts a Urdangarin- just es limita a afirmar que "d'alguna manera" la infanta hi havia pogut contribuir. En aquest sentit, el fiscal adverteix que, en dret penal, una expressió com aquesta equival a una mera conjectura i que és exigible, a l'hora de sotmetre una persona a judici oral, tenir dades indiciàries "mínimament racionals de l'existència de dol".

El fiscal considera que es vulnera el dret a la presumpció d'innocència de Cristina de Borbó en imputar-la basant-se just en una sospita, en una possibilitat de la qual no s'aporta cap mínima prova de càrrec. Per això, reclama el sobreseïment de la causa per a la infanta, "per la inexistència d'indicis respecte de la seva participació en el frau en el IRPF del seu home, més enllà de la condició de sòcia d'Aizoon".


Atac a l'Audiència

A més a més, el fiscal retreu a l'Audiència que, amb els mateixos fets, el 2012 i el 2013 decidís que no es podia imputar la infanta i ara sí. Per exemple, en la interlocutòria del 2012 es deia que "el fet de participar en un ens associatiu sense exercir-hi funcions executives no genera, per al simple partícip, responsabilitat criminal per hipotètics delictes dels executius". Per contra -hi afegeix el fiscal- en la interlocutòria del novembre del 2014 -la que sí imputa la infanta- es diu que "pareix que es va desentendre (la infanta) del perill que ella mateixa va generar, malgrat que estava en posició d'haver-ho evitat i tenia el deure jurídic de fer-ho per ostentar el 50% del capital social i ser ella la corresponsable del risc de defraudació generat".

També demana que, si, en el seu moment, l'Audiència va concloure que la infanta no tenia cap coneixement de la trama de Nóos i les seves activitats ni sobre les societats pantalla perquè "no tenia per què saber-ho", com és que ara sí ha de saber que Aizoon (una de les societats pantalla) era una societat per defraudar Hisenda (per part del seu home).


Altres cònjuges exonerades

El fiscal també cita resolucions de distintes instàncies judicials en les quals s'exculpa els cònjuges dels principals imputats tot i que formin part de les societats instrumentals. Per exemple, fa referència al cas Palau, en què el jutjat va resoldre que, si bé els cònjuges s'havien beneficiat dels doblers il·lícits obtinguts a través de les societats, no consta que tinguessin cabal coneixement de la facturació ni de la seva utilització per desviar fons del Palau de la Música Catalana en benefici d'aquestes societats".

Finalment, el fiscal defensa la unitat de criteri en l'aplicació de la llei penal i processal. Assegura que el Ministeri Públic "ni pot ni ha de tolerar eventuals distorsions en funció del perfil personal, social o de qualsevol altre caire d'un determinat ciutadà". Així, recorda que l'Agència Tributària fa centenars d'inspeccions anuals a entitats com Aizoon, participades per cònjuges i en les quals els ingressos procedeixen només de l'activitat d'un d'ells, i s'acaba sancionant tan sols el generador dels ingressos, no l'altre.

Més continguts de

El + vist

El + comentat