CAS NÓOS
Portada 08/04/2015

La infanta torna a jugar la carta de la ignorància i la fe cega en el seu marit per defensar-se

Cristina de Borbó no paga la fiança de 2,7 milions fixada per Castro i en l'escrit diu que ja ha reparat un hipotètic mal causat amb els 587.000 euros que ja aportà

Antònia Artigues
4 min
La confiança en el seu marit i la seva ignorància és la taula de salavació de la infanta.

PALMALa infanta Cristina torna a jugar la carta de la confiança cega en el seu marit i de la seva ignorància per defensar-se de les acusacions que la duran a judici pel cas Nóos com a presumpta col·laboradora de dos delictes fiscals que s'atribueixen a Iñaki Urdangarin com a autor en els exercicis fiscals de 2007 i 2008. La seva defensa, en l'escrit que ha registrat aquest dimecres al jutjat de José Castro, destaca, en argumentar que no es poden exigir responsabilitats penals a la infanta, que Cristina de Borbó no tenia ni temps, ni capacitat, ni motius per interessar-se per la gestió d'Aizoon (la societat que tenia al 50% amb Urdangarin) o per controlar-la, perquè “confiava plenament” en l'administrador de la companyia, el seu marit.

Igualment, la defensa manté que no hi ha cap indici que la infanta pogués saber que el seu marit hagués, presumptament, defraudat Hisenda a través d'Aizoon ni tampoc que aquesta societat familiar fos constituïda amb aquesta finalitat futura de defraudar. Naturalment, la defensa també al·lega que les signatures de la infanta que apareixen en la documentació d'Aizoon són fruit d'aquesta confiança cega en Urdangarin i són únicament firmes de tràmit que ella estampava amb la creença que tot era correcte. “La confiança entre els cònjuges era plena, mai no es convocaren formalment juntes entre els socis, i Cristina es limità a signar, sense demanar explicacions, aquells escrits que, molt ocasionalment, se li sol·licità que signàs en la seva condició de sòcia”.

La ignorància de la infanta respecte d'Aizoon i allò que es gastava amb càrrec a aquesta empresa familiar pareix il·limitada, si atenem el fil conductor de l'escrit de defensa. No tenia coneixement ni de l'activitat de l'empresa, ni de les obligacions fiscals i comptables d'Aizoon ni tampoc, evidentment, de com o per què despeses familiars o ingressos del seu marit s'imputaven a Aizoon. “Sempre va ignorar si algunes despeses pròpies o familiars eren atribuïdes a Aizoon i de quina manera eren processades fiscalment i si aquest tractament era o no jurídicament correcte”.

Ella just demanava i els altres feien

Perquè no quedi dubte que la infanta no sabia res del que es movia a Aizoon i per reafirmar la innocència de la seva actuació, la defensa apunta que la infanta “es limitava a sol·licitar les corresponents adquisicions de béns i serveis, però eren altres persones les que s'ocupaven d'adquirir-los, abonar-los i valorar la procedència de deduir o no fiscalment aquestes despeses”. Ella només manava o demanava. No s'embrutà mai les mans ni sap si algú no va fer allò que pertocava.

El fet que l'argumentació de la defensa giri envers aquesta ignorància de la infanta respecte d'Aizoon, o temes fiscals en general, no és gens intranscendent i se sustenta en fonaments jurídics gens menyspreables, que la defensa combina amb el dibuix d'un perfil de mare de quatre fills ocupadíssima i membre de la família reial amb múltiples compromisos que, a la pràctica, no li deixaven temps per preocupar-se dels comptes, que eren cosa del seu home.

Per la defensa, no es compleixen ni els requisits objectius que exigeix la cooperació en la comissió d'un delicte (haver fet alguna cosa sense la qual el delicte no s'hauria produït), ni tampoc l'element subjectiu (la intencionalitat de contribuir a la comissió del delicte). En aquest punt, la defensa recorda que, quan el 2006 la infanta va deixar l'Instituto Nóos –per recomanació de la Casa Reial–, ho va fer per una qüestió d'imatge perquè Nóos contactava amb administracions públiques, però assegura que això no vol dir que tingués motius per sospitar d'irregularitats fiscals a Aizoon.

Per rematar-ho, la defensa ens esclareix que aquesta ignorància de la infanta no fou una “ignorància deliberada” que la col·locaria en una situació penal compromesa. Era realment ignorant, manté la defensa. “Si Cristina es va mantenir en ignorància del que succeïa a Aizoon des del punt de vista tributari i general, no ho va fer amb el propòsit de preparar-se una excusa per si li exigien responsabilitats, sinó per l'absoluta falta de temps per interessar-se per aquestes qüestions, delegades en el seu marit, i per la seva absoluta falta de capacitació tècnica per entendre el que succeïa a la companyia”.

Per la defensa de la infanta, no hi ha delicte atribuïble i, per tant, just procedeix l'absolució, a més de recordar que en el judici la primera carta que posarà damunt la taula serà la de la falta de legitimació de Manos Limpias com a única acusació contra la infanta per dur-la a judici.

Les fiances del cas Nóos queden sense pagar

Mentre que la infanta, igual que la resta dels acusats, s'ha esforçat a presentar el seu escrit de defensa en temps i forma, no ha passat el mateix amb la fiança de 2,3 milions que Castro decretà contra ella. No l'ha constituïda, com tampoc no ho ha fet el seu marit, per a qui la fiança és de 13,6 milions, ni la majoria dels acusats. De fet, dels 18 acusats just han pagat Mercedes Coghen (lligada a la candidatura de Madrid 16) i Pepote Ballester, que ha ingressat 52.000 euros. De la resta de fiances, que arriben als 63 milions, no se'n sap res. El jutjat, seguint el procediment habitual, cercarà els béns de cada acusat per embargar-los-els.

Respecte de la fiança, la defensa de la infanta, en l'escrit, la qualifica com a “draconiana”. I fa els seus comptes. La defensa considera que la infanta “ja ha reparat el dany” abans del judici. Ve a dir que ja ha complit amb els 587.413 euros que la germana del rei Felip VI va aportar al jutjat el desembre de 2014, “en tenir coneixement, per aquestes actuacions, que en els exercicis de 2007 i 2008, podrien haver-se imputat erròniament a Aizoon, en concepte de despeses, quantitats fiscalment no deduïbles corresponents al pagament de béns i serveis encarregats per ella”.

Aquesta aportació es va fer per part de la representació de la infanta quan es va saber que la Fiscalia pretenia reclamar-li que retornàs 600.000, dels quals entenia que s'hauria lucrat; això sí, sense saber la comissió de cap delicte.

Fins i tot la defensa de la infanta explica en l'escrit que d'aquests 587.413 euros, un total de 418.841 correspondrien al gaudi, a títol lucratiu, per part de Cristina de fons d'Aizoon procedents de la presumpta apropiació de fons públics per part d'Urdangarin, i la resta (168.571 euros) al gaudi dels béns i serveis pagats amb les quotes fiscals suposadament defraudades pel seu marit. Evidentment, sense que això suposi –remarca la defensa– acceptar la comissió de delictes o infraccions per part seva o d'un altre.

stats