La infanta Cristina sabrà al final d'aquest mes les penes que es reclamaran per a ella

PALMAAl final d'aquest mes de novembre la infanta Cristina, igual que la resta d'imputats del cas Nóos, sabrà qui l'acusa i quines penes concretes es demanaran per a ella en l'escrit de qualificació provisional. La germana del rei Felip VI pot ser acusada de dos delictes fiscals. Si bé la pena que es pot reclamar per aquests delictes, en teoria, pot anar d'un a cinc anys de presó per a cada un, el cert és que si s'atén a les argumentacions fetes per la sala segona de l'Audiència en la resolució dels recursos de Nóos, la petició més lògica seria la pena mínima (un any) o fins i tot la inferior en grau (6 mesos) per l'aplicació de l'atenuant que preveu el Codi Penal per als cooperadors i inductors. Aquesta és la recomanació que deixa caure l'Audiència en la seva resolució, tant per a la infanta com per a la dona del soci d'Urdangarin, amb relació als delictes fiscals.

Si l'acusació de Manos Limpias –l'única que de moment pareix que presentarà escrit d'acusació contra la infanta– segueix els suggeriments de la sala segona, la pena que es demanaria per a la infanta podria ser des d'un mínim de 6 mesos per cada delicte a un màxim d'un any per cada un. Entre un i dos anys de presó. Ara bé, això no vol dir que l'acusació popular segueixi aquest camí i no formuli una altra petició de pena més elevada. Però perquè aquesta acusació contra la infanta sigui 'viva' i es faci valer davant un tribunal, caldrà primer que el jutge instructor del cas Nóos, José Castro, obri judici oral contra la germana de Felip VI. I això possiblement ja ens situarà en el proper mes de desembre. Serà en aquell moment quan ja quedarà ben clar si la infanta va a judici o no. És Castro qui ho decidirà i res no fa pensar que el jutge no hi obri judici. Es dóna per segur, tot i que el mateix jutge ha volgut deixar molt clar aquest dilluns que ell no ha pres encara cap decisió al respecte, que ha d'esperar a analitzar els escrits d'acusació i que llavors resoldrà.

Acusacions i peticions de responsabilitat civil

Sense perdre temps, Castro ha fet ja la primera passa perquè el procés s'activi. Aquest dilluns ha dictat una providència en la qual ha donat deu dies hàbils a les acusacions (Fiscalia Anticorrupció, Advocacia de l'Estat i de la Comunitat Autònoma, Grup Socialista de l'Ajuntament de València i Manos Limpias) perquè presentin els seus respectius escrits d'acusació.

També han de formular escrits aquells que simplement reclamin contra algun dels encartats una compensació econòmica pels perjudicis causats. Cal recordar que, si bé la Fiscalia Anticorrupció ha reiterat que no formularà acusació penal contra la infanta Cristina, sí que la considera responsable civil per haver-se lucrat de fons d'Aizoon i reclamarà que se li imposi una fiança com a responsable civil a títol lucratiu que pot ser d'uns 600.000 euros.

El fet que l'Audiència hagi elevat de 16 a 20 el nombre d'imputats del cas Nóos –incloent-hi, entre d'altres, el vicealcalde de València i responsables de Madrid 2016– pot fer replantejar al Ministeri Fiscal alguns aspectes del seu escrit d'acusació que fa ja temps que té ben embastat i en el qual Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, se'n duen la pitjor part, amb possibles peticions de penes de 10 a 15 anys de presó. Jaume Matas pot veure també la primera acusació 'greu' en contra seva, al voltant dels cinc anys de presó. Les penes exactes les donarà a conèixer ben aviat la Fiscalia.

Igualment, en haver imputat la sala a Urdangarin, Diego Torres i l'esposa d'aquest, Ana María Tejeiro, un delicte de blanqueig de capital que Castro no havia previst per a ells, les acusacions –si ho consideren oportú– poden demanar de manera extraordinària la pràctica de diligències complementàries. Tampoc no és necessari que ho facin.

Castro, satisfet i amb ganes d'acabar amb Nóos

A Castro se'l veu satisfet de la resolució de l'Audiència, que avala bona part de la seva instrucció. Ara bé, el jutge ha recordat que la resolució de l'Audiència "en algunes parts em dóna la raó, però en altres me la lleva i s'ha d'acceptar la resolució en el seu conjunt". Per al jutge, no hi ha dubte que la decisió dels magistrats Diego Gómez-Reino, Mónica de la Serna i Juan Jiménez està "molt ben argumentada i ve precedida d'un estudi minuciós i profund de la causa".

Sembla que Castro ha fet un alè i considera que la decisió de l'Audiència "ha posat fi a una controvèrsia que ja durava massa temps". De fet, el manteniment de la imputació de la infanta per part de l'Audiència és molt positiu per a Castro, el qual deixa d'estar en el centre de la polèmica, on l'havien situat aquells que just volien veure en la seva activitat un afany persecutori. No és Castro sol qui ara veu indicis de delicte en l'actuació de la infanta, sinó ell i els tres magistrats de la sala segona de l'Audiència.

Tot i això, ho vulgui o no Castro –que ha dit que "tinc totes les ganes del món d'acabar l'assumpte"–, ara torna a tenir el protagonisme perquè ell decidirà si la infanta s'asseu a la banqueta dels acusats. Aquest dilluns, en demanar-li si valorarà la doctrina Botín (que nega la possibilitat d'obrir judici si just acusa una acusació popular i no ho fan els perjudicats), ha afirmat que "no hem d'avançar tràmits, ja arribarà el moment de posicionar-se". L'Audiència ja li ha transmès en la resolució que no és aplicable perquè aquí, pels mateixos delictes fiscals que s'imputen a la infanta com a cooperadora, Fiscalia i Advocacia de l'Estat acusaran Urdangarin.

L'obertura de judici oral no es pot recórrer i Castro no té per què pronunciar-se sobre la doctrina, el tema podria quedar relegat a les qüestions prèvies del judici. És a dir, amb la infanta al banquet.