¿No som una societat preparada per veure una periodista que llueixi canes i presenti el telenotícies o un programa en horari de màxima audiència? Vista la graella televisiva, sembla que no. Ni tampoc per a una periodista veterana més gran que el seu company de plató, ni tampoc per a una que no encaixi en els cànons. Les dones, en general, estem sotmeses a una pressió estètica que, per molts plans d'igualtat que es facin, no pateixen els homes. Ni tan sols els que treballen de cara al públic. L'equip de l'Està passant de Toni Soler va rebre amb festes un Toni Cruanyes amb els seus cabells canosos, com si fos un gest de gran valentia. ¿Li haurien fet a una de les seves col·legues de cadena si hagués deixat el tint, o el canvi d'imatge hauria passat de puntetes? Hi ha alguna cosa que canvia, com ho demostra que les marques de moda o cosmètics s'han fixat en dones que mostren arrugues i canes amb menys complexos, un fet insòlit i impossible fa cinc o deu anys. Això no vol dir que cada dia no ens fem un autoexamen abans de sortir de casa o no ens hàgim de sotmetre a un judici públic.

No hauríem de dedicar-hi ni una línia, però tot just avui Alfonso Guerra ha optat pel tòpic masclista per dir que Yolanda Díaz "dedica molt de temps a la perruqueria", en un intent de desacreditar el seu pes a la política espanyola. Senyorots a qui els molesten les dones que planten cara, com ja hem vist en la batalla de les futbolistes contra la Federació i els Rubiales.

Si hi ha alguna cosa que s'ha de normalitzar en aquesta societat és el fet de parlar obertament de la regla i de compreses, perquè, segons el Baròmetre del CEO, per a la majoria dels homes la menstruació és alguna cosa del cos de la dona i poc més. Calen més iniciatives per assumir que sagnar cada mes no és ni brut ni tampoc ha de fer mal. Després de mesos anunciant-t'ho, sembla que ara sí, que a partir del 2024 hi haurà productes reciclables de franc per a 2,5 milions de dones. Un pla ecològic i que ataca la pobresa que obliga a reciclar compreses, a dur-les més temps del necessari. Sí, això passa a Catalunya, on una de cada quatre dones no té diners per pagar-se una compresa o tampons i es juga una infecció cada mes. I això ens fa mal.

Lara Bonilla Moya, Thaïs Gutiérrez Vinyets i Marta Rodríguez Carrera