Les xifres de la davallada en l’ús del català, les denúncies de vulneracions, les crides a l’emergència lingüística, l’odi catalanòfob, el 25% de castellà a les aules, no poder demanar “un cafè amb llet” en català, els dubtes sobre quan el pots parlar, la consciència que el català es pot convertir en una llengua minoritària a casa nostra... Tots aquests factors poden causar un patiment en el parlant que el lingüista Enric Larreula va batejar com a dolor de llengua fa més de vint anys.
El dolor de llengua és el malestar o la tristesa que "poden sentir certs parlants de llengües minoritzades que estan en procés de substitució, és a dir, llengües que s’estan perdent", explica la sociolingüista de la UOC Maite Puigdevall. Que es perdi la llengua fa la sensació que implica que "s’està acabant tot un món", és a dir, un espai compartit de referències, una comunitat, una memòria, un paisatge, una literatura.
Larreula va anar recopilant experiències de gent de diferents llocs del domini lingüístic que, d’entrada, negaven el problema però que, quan hi reflexionaven, s’adonaven que sí que patien malestar lingüístic, però el silenciaven, perquè ja l’havien assimilat com a natural. És un mal que costa que arribi al debat públic. Més recentment s’ha parlat de l’estrès lingüístic. "Quan parles en una llengua minoritzada, el pes de la interacció sempre recau en tu, perquè sempre s’espera que facis un esforç per resoldre la situació comunicativa", explicava a l'ARA Ferran Suay, professor de psicobiologia de la Universitat de València. És el preu de voler viure en català.
Quins efectes té, el dolor de llengua? “Estrès, depressió, cansament, frustració”, explica Puigdevall en aquest pòdcast. I les conseqüències? “Moltes, perquè tens la sensació d’estar en una cultura de peatge, en què has de pagar amb temps i esforç per mantenir-te en aquesta llengua. Els parlants planifiquen què passarà en cada situació, si podran fer servir la llengua o no, i moltes vegades acaben claudicant, abandonen la llengua perquè no volen problemes. I com que no vols reconèixer que estàs en una subjectivitat subalterna, ho silencies”, reflexiona. Puigdevall diu que cal entrenament en assertivitat lingüística per poder sobreposar-se a aquestes situacions. D’això en parlarem al butlletí que ve. Però ara pensa-hi: tu quantes vegades al dia penses en la llengua?
Aquest és el butlletí quinzenal Estirar la llengua. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Digueu-hi la vostra a llengua@ara.cat.
