La consulta que s’ha fet al País Valencià perquè els pares puguin escollir la llengua vehicular dels seus fills a l'escola s’ha tancat aquest dimarts. Els resultats no seran immediats. Primer han anunciat la participació (59%) i més endavant les preferències i la plasmació dels resultats a les aules. Veurem si la propaganda anticatalana ha fet efecte en alguns territoris –les comarques tradicionalment castellanoparlants ja es donen per perdudes– o si la inèrcia educativa, els criteris pedagògics, la tradició cultural i la mobilització social en defensa del valencià s’acaben imposant. Ja va passar a les Illes Balears, que el pla de segregació lingüística per llengua va acabar amb el 80% de les famílies escollint el català com a llengua vehicular. No m’imagino quins pares poden dir: "No! Que el meu fill no aprengui català, sobretot!". Vaja, sí que m’ho imagino, però ja ens entenem.
La proposta del PP i Vox –que explicava perfectament aquí el nostre corresponsal valencià Daniel Martín– preveu uns percentatges pedagògicament aleatoris, organitzativament impracticables i plens de prejudicis ideològics, a més de segregadors. L’anglès es quedarà un 15%-25% del temps, i el català i el castellà s’hauran de repartir la resta de les hores amb un mínim del 25% de cada llengua i menys del 20% de diferència entre llengües. Un galimaties. Aplicar això, amb una estructura educativa ja establerta, és d’una complexitat inaudita. Si hi ha d’haver un mínim de 25 alumnes que trien la mateixa opció per conformar una aula, els dissonants s’hauran de moure d’un centre a un altre? Ampliar aules? Es prioritzaran les majories? Serà bonic de veure com ho gestiona el PP. Les primeres crítiques ja són per la falta de transparència i de garanties democràtiques.
La iniciativa en contra de la “imposició” del català (però no del castellà, que es pot imposar lliurement) té el mateix tuf de persecució i estigmatització de la llengua minoritària que el decret que ha signat Donald Trump per fer de l’anglès l’única llengua oficial dels Estats Units. La retòrica de la llengua amenaçada –amenaçada per una llengua minoritària!–, l’excusa de la utilitat i la integració dels nouvinguts, la defensa de l’anglès globalitzador, l’argument de l’estalvi de recursos de l’administració. No és gens nou que la dreta instrumentalitzi la llengua en benefici propi. La pregunta és quants anys serà capaç de resistir aquest nou embat el valencià, en un marc en què la llengua està tan minoritzada que només el 32,1% dels valencians el tenen com a llengua habitual a casa.
De vegades, per la situació del català al Principat i l'impacte de la immigració en la llengua, minimitzem el paper de l'escola, quan és la pedra angular de la pervivència de la llengua. L’escola en valencià era l’espai que permetia pensar en una possible entrada de parlants a la llengua i en un mínim comú culturalment cohesionador en català. Si es cau a un 25% de català a l’escola és impossible garantir ni tan sols que els castellanoparlants siguin funcionals en català i, per tant, es trenca la possibilitat de fer vida en valencià a València.
Us volia convidar a veure tres vídeos que han corregut per les xarxes aquests dies en defensa del català a l’escola valenciana.
- El club dels poetes morts en versió Estellés. No us perdeu el moment més emocionant d'aquesta pel·lícula.
- La creadora de contingut catalana Laura Grau al seu Instagram. "Un dels pilars de l'educació pública és vetllar perquè tothom tingui accés a la cultura, la llengua".
- L'influenciador valencià castellanoparlant Jorge Amat a les xarxes. "Jo parle castellà però açò no té res que vore. El valencià és la nostra llengua".
Des de l'ARA, seguirem el resultat de la consulta i els seus efectes per al català.
Aquest és el butlletí quinzenal Estirar la llengua. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Digueu-hi la vostra a llengua@ara.cat.
