Si haguéssim de fer un pòdium de problemes del català, estaríem d’acord que al cim hi hauríem de posar el minvant ús social de la llengua. Si l’objectiu és que el català sigui l’idioma que es parla de manera natural en aquest país –és a dir, el que parla la gent en les relacions anònimes i públiques; la llengua que un extraterrestre que cau al país sentiria que parlem–, l’important és que es pugui fer servir i es faci servir amb normalitat.
Una enquesta que acaba de fer pública mig en secret la conselleria de Cultura sobre les pràctiques culturals dels catalans el 2024 ens aporta molta dada interessant sobre consum cultural i ho vincula a la llengua. El que permet observar és la crua realitat del bilingüisme quan baixem a la pràctica, i això és un desequilibri lingüístic molt accentuat: mentre que els catalanoparlants exerceixen de bilingües i consumeixen cultura en les dues llengües, els castellanoparlants continuen exercint sobretot de monolingües (aquí, la versió interactiva de les xifres).
Vegem-ho en relació amb els sectors culturals. En general, el castellà sempre predomina. En audiovisual, el 85% en consumeix en castellà i el 58% també en català. En cinema, el 76% en consumeix en castellà i el 26% en català. En llibres, el 64% en consumeix en castellà i el 26% en català (això només canvia la diada de Sant Jordi). En música, el 74% en consumeix en castellà, el 69% en anglès i el 43% en català. Només la ràdio i el teatre capgiren la tònica predominant del castellà. El 70% escolta ràdio en català i un 56% en castellà. I un 56% veu espectacles en català i el 46% en castellà. La bona notícia és que si mirem tendències respecte d'anys enrere, el català va guanyant terreny, sobretot en música, cinema i diaris.
El desequilibri a favor del castellà és encara més evident quan observem el consum que fa la gent en funció de la seva llengua. Els que s’identifiquen com a castellanoparlants consumeixen el 90% de vegades productes en castellà i un mínim de cultura en català (un 38% d’audiovisual, un 24% de música, un 11% de cinema, un 29% de diaris i un 35% d’espectacles en català). En canvi, els que s’identifiquen com a catalanoparlants consumeixen majoritàriament en la seva llengua (a excepció de videojocs i cinema, per falta d’oferta) però no tan intensament i, de fet, consumeixen en català gairebé en la mateixa mesura que en castellà: miren un 81% d’audiovisual en català i un 73% en castellà; escolten un 60% de música en català però un 64% en castellà; miren un 45% de cinema en català i el 64% en castellà; un 88% de vegades llegeixen el diari en català però també el 46% en castellà, i majoritàriament sí que van al teatre en català (ja veieu que els percentatges són acumulatius i no excloents).
Aquest biaix, és obvi, té efectes en la llengua en què es produeix, es promociona, s’incentiva la cultura a Catalunya. En la mateixa enquesta (feta a una mostra de 5.000 persones a partir dels 14 anys) hi ha l’evidència del bilingüisme desigual, i és que el 100% dels nascuts a Catalunya, Espanya i l’estranger entenen, parlen, llegeixen i escriuen en castellà mentre que només el 70% dels nascuts a l’Estat i el 50% d’estrangers diuen que saben parlar català. Un 80% i un 68%, respectivament, diuen que el llegeixen, i menys del 43% el saben escriure.
Tot plegat no només té efectes en la cultura, també té impacte en la llengua en què té lloc la vida aquí. Un de cada quatre catalans diu que no pot utilitzar la seva llengua sempre que vol. De la gent que diu que ha viscut malestar per motiu de llengua, un 29% dels casos són catalanoparlants i un 16% són castellanoparlants.
Per a això serveixen les xifres. Perquè recordem, quan calgui justificar polítiques públiques o comportaments individuals militants, que la normalització del català no significa consolidar l'statu quo de les llengües actuals sinó que aspira a transformar la realitat per defensar drets tan elementals com la justícia i la igualtat.
Aquest és el butlletí quinzenal Estirar la llengua. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Digueu-hi la vostra a llengua@ara.cat.
