El Govern va rebre 1.956 denúncies o queixes per vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants durant l’any 2024. Aquesta és la suma de totes les queixes rebudes en els diferents departaments de la Generalitat, des d’Empresa fins a Salut. Arran d’una consulta parlamentària de Junts, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha recopilat i desgranat les xifres de 2024, que ascendeixen a gairebé dues mil; és a dir, es presenten més de cinc queixes oficials al dia (i aquí cal afegir-hi els que denuncien en altres entitats, com Plataforma per la Llengua) per no poder-se expressar lliurement en català. És a dir, situacions en què el ciutadà se sent prou indefens per demanar els fulls de reclamació i tota la pesca, amb la mandra que fa. Ja podem imaginar que només ho fan els més conscienciats o aquells a qui han maltractat més del que és habitual. Tot i això, veig que es tracta de menys denúncies que l’any anterior: el 2023 se'n van rebre 2.680 en global a la Generalitat per vulneració dels drets lingüístics.
L’òrgan que registra més queixes és l’Agència Catalana de Consum; és lògic, perquè vehicula els problemes que tenen els consumidors amb empreses i comerços: el 2024 va rebre 26 queixes i 1.193 denúncies. Cal dir que l’any anterior en va rebre gairebé 700 més (1.910 denúncies). El 2023 es van imposar 261 sancions per aquest motiu, que representen un total de 492.920 euros. Això és el 4,72% de les sancions que va imposar l’Agència Catalana de Consum (el 2024 no està tancat, de moment).
La conselleria de Política Lingüística, amb 334 queixes, és un altre dels departaments que en registra més perquè centralitza la preocupació per la llengua catalana. El departament de Salut va rebre 273 queixes referents al sistema públic català (se sap que, com a mínim, hi havia deu menors involucrats en aquests casos), i Universitats, 108 queixes. Altres departaments n'han rebut un nombre més baix. El 2024 Presidència va rebre nou queixes, Igualtat en va rebre vuit, Justícia tres (cosa que indica la poca esperança que es diposita en la Justícia en català, perquè és un dels forats negres de la llengua) i Interior només dues (de ciutadans que havien parlat en català als agents i havien rebut resposta en castellà, especifica el conseller).
Són xifres que visibilitzen situacions d'inseguretat o maltractament que viuen els catalanoparlants senzillament per intentar fer vida normal. Dues mil denúncies l'any. Em semblen un pilot, tenint en compte que el més habitual és fer una caiguda d'ulls exasperada, com deia en un article Xavier Bosch. Que el ciutadà hagi de fer papers perquè l'administració actuï ja diu molt de com estem. No pot ser que exercir de català també ens demani burocràcia, tràmits, compulsacions. Quan diuen que el català és avorrit deuen voler dir això.
Aquest és el butlletí quinzenal Estirar la llengua. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Digueu-hi la vostra a llengua@ara.cat.
