OBSERVATORI

Homes sense rostre

Si on hi ha més ficció és en una autobiografia, on hi ha més subjectivitat és en un documental, i no hi ha excepcions possibles. Així també succeeix al que han realitzat Marcos Cabotà i Toni Bestard per fer justícia a un rostre desconegut rere una de les màscares més conegudes de la història del cinema, el de David Prowse, la de Darth Vader, amb el títol 'I’m Your Father'. El protagonista va viure una de les moltes històries negres que ha escrit la història del cinema. Ell va ser l’actor que va interpretar el gran protagonista de la nissaga galàctica, sense el qual res no tindria sentit, de la mateixa manera que sense Judes Iscariot la història del cristianisme seria una altra, i sense Darth Vader La guerra de les galàxies no existiria. Queda clar aleshores que el bé i el mal són dues cares de la mateixa moneda, però aquesta és una altra història.

La de David Prowse és molt més prosaica. El que va succeir és que, després d’interpretar el personatge i que la veu fos la de James Earl Jones en les tres primeres pel·lícules de la nissaga, que en realitat eren els capítols IV, V i VI, va veure com en el moment culminant, quan Luke Skywalker li lleva la màscara, que l’hagués immortalitzat, no va ser la seva cara la que apareixia en pantalla: George Lucas l’havia substituït en el darrer instant i sense dir-li res per Sebastian Shaw. La versió oficial dels fets és que David Prowse havia filtrat a la premsa que a la tercera entrega Darth Vader moria. Aquest fet ha estat el detonant de l’existència del protagonista de 'I’m Your Father' els anys posteriors, que d’alguna manera recorden la d’altres protagonistes a qui un personatge ha condicionat la vida, com a Bela Lugosi, el famós Comte Dràcula, o Johnny Weissmuller, el no menys famós Tarzan.

La diferència és que fins ara molt pocs, llevat dels fans-friquis, sabien de l’existència de David Prowse i de la seva substitució final. Per tant, estam davant una bona història, una idea original i, a sobre, l’estrenen poc abans que arribi a les pantalles 'Star Wars'. El despertar de la força. S’ha de qualificar com un esdeveniment, més enllà de si hi sobra o hi manca alguna cosa, si el personatge queda perfectament definit o no, si la versió de Prowse és la bona, però allò que és cert i segur és que George Lucas va declinar gentilment la invitació de Bestard i Cabotà per contar la seva.

Però en el documental n’hi ha d’altres, com la de Lou Ferrigno, ‘L’increïble Hulk’, un altre culturista com Prowse, que també es va dedicar al cine; o Ben Burtt, qui va ser el responsable dels famosos esbufecs de Vader; o Gary Kurtz, productor de 'L’imperi contraataca', que no acaben de definir-se gaire a favor de la tesi de Prowse, però tampoc en contra, i queda tot una mica en els llimbs de la veritat absoluta, que com tothom bé sap no existeix.

Bestard i Cabotà han fet una bona feina –segur que no ha estat gens senzill trobar gent que volgués aparèixer-hi–, però en qualsevol cas i al mateix temps els agosarats directors mallorquins reten un sincer i acurat homenatge a tots els actors que han viscut darrere una màscara o d’un personatge, com són ara Boris Karloff, Lon Chaney sr., Jason Voorhees, Paul Naschy... i, naturalment, David Prowse.

Més continguts de