Dakota Johnson és Armengol

PalmaDakota Johnson és Armengol. A més de per la semblança en el pentinat, perquè el de la socialista és el paper que interpreta l'actriu en el curtmetratge d'Estrella, 'D'acord'. Alejandro Amenábar en el seu consol als joves espanyols pel seu pèssim nivell d'anglès retrata sense voler la negociació del nou pakte de progrés. En el curt com en la negociació, l'al·lota acaba veient els estels amb qui en un principi no entenia. La barrera idiomàtica es trenca a meitat del guió i l'escenari canvia. Quim Gutiérrez, els seus esforços per integrar-se i el seu feliç final representen Alberto Jarabo, mentre que qui fica Rachel en el grup d'amics i actua d'intèrpret a l'inici és Biel Barceló, que acaba com el pagafantes.

Aquest és el resum: MÉS és capaç d'entendre's amb el PSIB, els seus amics són Podem, asseu socialistes i podemites en la mateixa taula i acaba traït pels de Pablo Iglesias. Quan Barceló deixa de ser l'intèrpret i PSIB i Podem són capaços de parlar el mateix idioma -el de les cadires- es fa prescindible. Armengol i Jarabo intercanvien presidència del Govern per presidència del Parlament, on segons els podemites no havia d'haver-hi intercanvi de cadires. L'evidència és tal que entra l'atac de sinceritat en la primera votació del Parlament: “Canvi de croms, visca la casta!”. L'esquerra s'esquerda en el seu primer sospir i queden quatre anys.

Jarabo deia que seria difícil d'explicar un pacte de progrés com els anteriors, però la negociació acaba amb la reproducció d'un pacte de progrés a l'ús, amb l'única diferència que els d'Iglesias volen evitar qualsevol càrrec que els desgasti amb vista a les generals. La resta, el mateix: PSIB encapçalant, MÉS menyspreat i condemnat a ser annex i una altra formació fent de frontissa a canvi d'una cadira. Abans va ser Unió Mallorquina, ara és Podem. El paral·lelisme és tal que la mateixa cadira que ha demanat Podem va ser la mateixa que va demanar Maria Antònia Munar per a ella en el darrer pacte. Molt hauran d'explicar els podemites la petició de la cadira del postureig. Molt hauran d'aprofitar l'escàs marge de maniobra del càrrec per poder argumentar-ho.

Que en la seva assemblea de Sineu fa amb prou feines un mes Jarabo digués literalment que no es repartirien cadires quedarà emmarcat en la mateixa galeria en la qual ho farà el “No me n'aniré a Madrid” que va pronunciar Bauzá fa un mes i del qual ara es desentén per ajudar Antich a desprestigiar el càrrec de senador autonòmic. De camí a la mateixa vitrina pot anar la línia vermella de MÉS de tenir un compromís de Pedro Sánchez o Pablo Iglesias amb la millora del finançament per pactar. Del “programa, programa, programa” i després de la seva petita victòria a Palma, ara els ecosobiranistes han passat a posar els consells insulars com les seves línies vermelles. De moment, Podem, que ja ha fermat les seves cadires, es riu dels seus 'friends' -MÉS- perquè són superignorants.

Una Estrella? No. Una cadira? D'acord. D'acord. D'acord.