L'OBSERVATORI

Tomeu Picornell: des de Menorca amb afecte

No va poder ser escriure’ns més mails ni parlar més atropelladament via telefònica; tampoc no passàrem dels tòpics: “Menorca se sap organitzar, això de MenorcaEdu21 és el camí”

No va poder ser escriure’ns més mails ni parlar més atropelladament via telefònica; tampoc no passàrem dels tòpics: “Menorca se sap organitzar, això de MenorcaEdu21 és el camí”, “Sí, jo et conec molt a tu! Un dia dinarem tots plegats!”.

Havia llegit els articles d'en Tomeu a l’ARA Balears, un nou espai de comunicació per als que sempre cerquem allò que no trobem. Quina força! Anàlisis denses en cròniques curtes; missatges breus que cal aprofundir, que diuen molt més del que a primer cop d’ull llegeixes. He llegit tot el que he localitzat i he intentat fer una humil aportació a un gran home que gairebé no coneixia. Després us en descobriré el perquè. Quan llegeixo molts articles d’una persona, dialogo amb ella, avanço les idees, el tracto de tu; per tant, no us n'estranyeu, no te n’estranyis, Tomeu, allò on siguis. Per mi ets als teus textos i a les memòries de molta gent.

He volgut elaborar un eix vertebrador de les teves idees; de ben segur que m’he deixat moltes coses, però ho he intentat: des de la democràcia autènticament participativa que garanteix els drets i els deures a tots els ciutadans i si no ho aconsegueix es canvia, passant per autèntiques experiències participatives reals en barriades, pobles, entorn de centres cívics i centres educatius... Tenint en compte la complexitat, la gran quantitat de variables que sempre hi ha en joc i ens apropen a la incertesa, el debat i el diàleg i els acords que d’ells en sorgeixen redueixen els marges d’incertesa. Com més acords en la diversitat i per a la diversitat, manco marge d’incertesa, més seguretat d’aconseguir un millor benestar per a tots. Transversalment, l’educació en majúscules. Això és el que he interpretat després de llegir, rellegir i conversar amb els articles, Tomeu. Disculpa'm si m’he errat. Intentaré justificar-me.

La democràcia: el difícil art de la convivència, que és el títol d’un dels teus articles (Educació, democràcia i felicitat), ha de ser participativa o no serà. L’actual democràcia, a diferència de com la vam concebre, s’ha encarcarat (és pesada i lenta) però no deixa canviar res: “això implica reconèixer que la democràcia no neix per garantir l’absoluta felicitat d’uns sobre l’absoluta infelicitat dels altres, sinó per assegurar la convivència” (T. Picornell, ARA Balears, 3-9-2013). Però res no és immutable en un món en canvi continu. Si es va consolidant una majoria que vol que se’n parli, se’n parla, i com que la Constitució garanteix la convivència, es pot parlar de tot, amb respecte, amb tolerància, amb arguments, amb raons... com ho intentem ensenyar a escola. El que succeeix és que quan uns en volen parlar, els altres no: “avui en dia quasi tothom plany que la normativa educativa no tengui un caràcter constitucional que en garanteixi la vigència durant un període prou llarg i una mínima efectivitat. Quasi tothom ho plany quan és a l’oposició”. (T. Picornell, ARA Balears, 3-9-2013).

Hem de poder parlar de tot, informar les persones, escoltar-les asserenadament per entendre el que diuen i callar; emportar-nos aquells pensaments a casa nostra i pensar-hi; i si t’aporten alguna idea o suggeriment interessant? O hem de seguir el model del (no) debat televisiu en el qual perceps que l’odi que exclamen aquelles persones a crits els portarà a estar malalts, si és que ja no hi estan. On tenen la humilitat? Sort que hi ha molta gent humil que dirà el que sent i serà feliç.

Tomeu també tenia ànsia per construir espais urbans humanitzats, educatius: “Entre Nuredduna i Pere Garau s’obre una altra oportunitat d’eix civil passant fins a la plaça de les Columnes i acabant per travessar Indalecio Prieto. Carrers llargs, amples, rectes, amb poc trànsit rodat, molts passejants... Què esperem per discutir-ho? Haurem de romandre tant de temps com abans sense un canvi significatiu a Ciutat? Blanquerna ha demostrat que sí que es pot i, sobretot, que sí que som capaços de gestionar-la amb relativa eficàcia. No som una colla de salvatges com alguns ens voldrien retratar” (T. Picornell, 3-4-2015). Des de la democràcia al carrer, a l’autoorganització, al debat i al diàleg i sortint de nou del carrer cap a la democràcia: la convivència.

La complexitat. Fent al·lusió de Damià Pons sobre el sentiment de pertinença, afirma: “Tots tenim un sentiment de pertinença, però aquest no funciona com un interruptor amb només dues opcions on/off. S'assembla més a un equalitzador dins el qual es pot trobar una gradació d’intensitat (gens, molt poc, poc...). Tampoc no és un sentiment necessàriament exclusiu, sinó que pot ser inclusiu”.(T. Picornell, 27-11-2013). I és clar que sí que poden ser inclusius; ara mateix, identitàriament, em sent més proper als milers de refugiats que intenten entrar a Europa, però no deixaré d’estimar les illes, ni Europa ni el món. Res no és tan simple com sembla. D’aquesta varietat ha de néixer la comprensió i la convivència en la diversitat.

I finalment la incertesa: “La història –escriu Yuval Noah a Sapien– no es pot explicar amb un criteri determinista i no es pot predir perquè és caòtica. Hi ha tantes forces en joc i interactuen d’una manera tan complexa que una petita variació en l’impuls d’aquestes forces té com a resultat diferències enormes”. (T. Picornell, 16-1-2015).

Hi ha gent que pensa controlar-ho tot i un dia s’emporten un disgust; Edgar Morin també ho afirma: “l’aportació més gran de coneixement del segle XX ha estat el coneixement dels límits dels coneixements. La certesa més que ens ha donat és la de la impossibilitat d’eliminar incerteses, no només en l’acció, sinó també en el coneixement (Tenir el cap clar)”. Ho veieu, que humils que hem de ser? I no us adoneu amb la bondat amb la qual hem d’obrar?

I ara toca posar-nos per feina per construir el que en Tomeu anomena un Pacte per al Progrés de l’Educació: “si es pretén que sigui un èxit, ha de ser un acord per al progrés de l’educació, una mena de constitució que fixi els marges, les línies vermelles com es diu ara, des de les quals es pot legislar en aquest camp governi qui governi".(...).

Tampoc conduirà enlloc si no incorpora les millores comprovades en altres països i les exigències socials detectades, a més d’una enorme capacitat d’autocrítica per part del professorat. Encara som optimista i pens que tot això és possible”. (T. Picornell, 30-1-2015). Aquest pacte és la base per a la cohesió social, per a l’equitat i per a la democràcia participativa, solidària i tolerant.

Però ens vas deixar, de cop i volta; gairebé sense alè. Corprès. L’editorial amb molt de seny convoca uns premis i dóna al d’educació el teu nom. El col·lectiu de voluntaris de MenorcaEdu21 el guanya; un premi ben merescut per la molta gent que hi ha fet feina i hi ha dipositat les seves il·lusions. L’àvia i el fillet fan un discurs emotiu i després surt la teva parella a lliurar el premi: na Cati Sbert; estava molt emocionat, però se’m va enfonsar el món de cop i volta. No ho sabia, que fóssiu parella.

Hi ha gent antiga (que pot ser jove) que diu que darrere o a l’ombra d’un gran home hi ha una gran dona. Tomeu, ni a l’ombra ni al darrere: na Cati és al davant i donant llum amb la seva màgica veu, amb els seus sòlids coneixements, amb la seva tendresa i comprensió, amb la seva recerca i amb la seva formació: molts en som deutors de molt del que sabem. Fer un dia a la seva classe és un privilegi.

Gràcies, Tomeu, per aportar-nos tot el que ens has deixat; gràcies, Cati, perquè ens continuaràs aportant el teu valuós coneixement. També som optimista i pens que tot això és possible i, a pesar de la incertesa, la voluntat humana és ferma quan està unida entorn d'un ideal.

 

Més continguts de

El + vist

El + comentat