El català i la llengua dels nostres padrins

PalmaPer molt que s'hi entestin alguns, no són dues llengües diferents, però quan el president Bauzá ha de fer una consideració negativa, li diu "català", i quan aquesta ha de ser en positiu, l'anomena "la llengua dels nostres padrins". Aquest dimarts, al Parlament, tocava alimentar un poc més la catalanofòbia i al president no se li ha ocorregut res més que oferir-li a triar a la portaveu socialista, Francina Armengol, entre català i Constitució, com si fossin elements contraposats, com si el català anàs en contra de la Constitució, com si la Constitució fos paraula de Déu i PP i PSOE no la poguessin canviar de nit sense encomanar-se a ningú. Simplificar el discurs, que és el que fa el president dia sí i dia també, pot servir per fer-lo més entenedor a la ciutadania, però també pot provocar que algú pensi que Bauzá el pren per beneit.

Quan el president no pot defensar un TIL qüestionat per gairebé tothom opta per dir-li trilingüisme i quan se li acaba l'argumentari passa a dejectar la immersió lingüística. Al president li és igual si la immersió, que només s'aplica a Catalunya, funciona o no com a model educatiu, si és millor o pitjor que el sistema que ell imposa. Només li interessa vincular l'oposició amb el català per intentar fer por del que vindrà si ell perd el Govern. Se li ha de reconèixer que ha aconseguit vendre el trilingüisme com l'únic model que garanteix l'aprenentatge de l'anglès, malgrat que n'hi ha d'altres i malgrat que, de moment, allò que ha fet el TIL és potenciar tant aquesta llengua com el castellà en detriment del català.

El Govern omet que, després de les darreres resolucions judicials, el TIL ja no existeix com a norma aplicable. S'aferra que la suspensió de la normativa té efectes des del 24 de setembre per defensar la vigència dels projectes aprovats abans d'aquesta data i evita dir que els centres, com ja han començat a fer, poden canviar aquests projectes. Amb un TIL a la carta, si la nova consellera d'Educació fa una ronda pels pobles és per intentar convèncer els centres que no es facin enrere. Si el TIL es manté a les escoles no serà tant pels seus avantatges com pels problemes que pot ocasionar fer-lo enrere.

El PP ha guanyat una primera batalla a Son Espases. Una batalla secundària, perquè la de bon de veres no és la del Parlament, sinó la dels jutjats, i allà té les de perdre. Ha guanyat la batalla de la comissió d'investigació. MÉS s'equivocà plantejant-la i el PSIB s'equivocà rebutjant-la. Ara el PP escriurà el guió dels fets, perquè amb la seva majoria podrà decidir que les reunions siguin secretes, podrà determinar què s'investiga i què no, podrà decidir qui compareix i qui no, i podrà redactar les conclusions. L'oposició no hi pintarà res. El problema del PP és que la comissió, si segueix el guió que s'ha deixat intuir en el ple d'aquest dimarts, tindrà una credibilitat molt limitada. Si s'impedeixen les compareixences de càrrecs del PP, si s'evita analitzar els aspectes que investiga la Fiscalia Anticorrupció perquè afecten els populars i si només s'esplaia a qüestionar la gestió del Pacte situant-la al mateix nivell del suposat cas de corrupció que acabarà amb una querella penal, la comissió es convertirà en una mena de comèdia devora la causa judicial. Servirà, això sí, per fer renou electoral.