La mateixa cançoneta
Si Bauzá considera que el seu punt fort és l'economia, l'oposició entén que un dels punts dèbils del Govern és la incapacitat per millorar els recursos públics
PalmaHaurem de sentir la mateixa cançoneta fins a les eleccions, aquella que té una estrofa repetitiva que diu així: “Fa 27 mesos que abaixam les xifres d'atur, 21 mesos que cream ocupació...”. El PP ha triat. I almenys aquesta primera part de la precampanya, la dedicarà a treure pit de la recuperació econòmica, una recuperació que encara es nota més en els indicadors que al carrer. “Aquesta ha estat la legislatura de l'ocupació”, ha afirmat el president Bauzá al Parlament. El discurs s'amplifica amb els altaveus dels membres del PP que intervenen a la Cambra aprofitant les preguntes d'autobombo. Qui més qui manco amolla alguna estrofa. Es pot sentir el mateix tant en una seu del Govern com en un vídeo del PP. Dissabte, al Consolat de la Mar, la portaveu batejava el seu govern com “el Govern dels treballadors”. I un dia abans, els populars mostraven unes imatges de propaganda del president en què se'l podia veure conversant en un bar amb dos aturats majors de 45 anys als quals acabava avisant que “si fos un treballador, pensaria en el Partit Popular”.
La sentència delata la consideració en què Bauzá té els “treballadors”. Denota una certa connotació classista. D'entrada no es considera treballador perquè empra el condicional “si fos”. Com que tampoc no es deu considerar un polític a l'ús, haurem de concloure que es defineix com un empresari. L'expressió conté a la vegada un error, el de definir com a treballadors dues persones que no fan feina des de fa temps perquè són aturats de llarga durada. Un error que pot no ser-ho si considera la dels treballadors com una classe social. Bauzá demana el vot per al PP als dos aturats sense fer-ho formalment. “Pensaria en el PP” vol dir “votaria el PP”. No se li pot qüestionar que no s'arrisqui demanant el vot a dues persones que fa mesos que no troben feina i que segurament han notat les retallades aplicades pel PP en major mesura que altres col·lectius.
El conseller d'Hisenda, Josep Vicent Marí, assumeix més protagonisme al Parlament coincidint amb el seu nomenament com a portaveu de la campanya electoral del PP balear. No només incrementa les intervencions, sinó que n'intensifica el contingut polític, amb constants referències a l'herència rebuda, un 'clàssic' tres anys i mig després. Aquest dimarts ha considerat una “gran corruptela moral” que el Pacte carregàs als proveïdors el deute de la Comunitat. I s'ha tornat a referir a la “síndrome Varoufakis”, que agafa el nom del nou ministre d'Economia grec i que li serveix per denunciar que el Pacte no volia pagar els seus deutes.
Si Bauzá considera que el seu punt fort és l'economia, l'oposició entén que un dels punts dèbils del Govern són les finances públiques. De manera reiterada, diputats del PSIB i de MÉS han criticat aquest dimarts el “fracàs” de Bauzá a l'hora d'aconseguir fons o inversió pública per a Balears. El discurs no és nou, però ara s'hi afegeix, a més, que les retallades aplicades no hauran servit per complir l'objectiu de dèficit, el far que guiava el Govern fins ara. Totes les forces polítiques de Balears i fins i tot el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, coincideixen que Balears esta infrafinançada, però el PP, que és qui governa, no fa res per solucionar-ho.
El Govern no ha aconseguit que es millori el sistema de finançament, tot i reivindicar-ho davant un govern del mateix color polític; no ha impulsat un nou Règim Especial per compensar els desavantatges de la insularitat, tot i haver-s'hi compromès; no ha aconseguit que Balears deixi d'estar a la coa d'inversions en els pressuposts generals de l'Estat; i no ha arribat ni una inversió estatutària.
Els responsables del PP solien comparar les seves polítiques amb les decisions que havien de prendre els ciutadans a ca seva. I explicava que si els ciutadans s'havien d'estrènyer el cinturó per passar amb manco doblers, les administracions també havien de fer el mateix. Però el símil només serveix per explicar l'ajust de despesa, les retallades. Els ciutadans també s'han hagut d'espavilar per obtenir ingressos d'aquí i d'allà, fent més hores, fent més feines. I el Govern no sembla que hagi fet res per aconseguir més doblers. Una vegada retallada la despesa, resulta que el problema no es resol. Potser era un problema de finançament.
