Ecobroncoscopia, diagnòstic ràpid, d’alta fiabilitat i menys invasiu
Entre els avantatges d'aquest tractament d'última generació, destaca el seu caràcter mínimament invasiu, el fet que no requereix hospitalització i la seva capacitat per detectar, al moment, l'estat en què es troba un càncer de pulmó.
L'Ecobroncoscopia permet un diagnòstic ràpid i mínimament invasiu del càncer de pulmó i d'altres patologies. La seva fiabilitat a l'hora de detectar, al moment en el qual es realitza la prova, malalties com el Càncer de Pulmó, la Tuberculosi, el Limfoma o la Sarcoidosi, és del 96%.
Entre els avantatges d'aquest tractament d'última generació, destaca el seu caràcter mínimament invasiu, el fet que no requereix hospitalització i la seva capacitat per detectar, al moment, l'estat en què es troba un càncer de pulmó.
Aquesta tècnica permet inspeccionar mitjançant un sistema òptic de visió directa l'interior de l'aparell respiratori, alhora que combina dues disciplines diagnòstiques com són la Fibrobroncoscopia (exploració visual de les vies de respiració dels pulmons) i l'Ecografia endoluminal (que permet analitzar la grandària del tumor), tot això en un dispositiu d'última generació –l'Ecobroncoscopio-. A través de l'Ecobroncoscopia, es realitza la visualització d'estructures adjacents a la tràquea i bronquis amb la possibilitat d'obtenir cèl·lules, mitjançant una punció aspirativa (per succió) amb agulla fina.
Evita la realització de tècniques quirúrgiques més invasives, com la Medisatinoscopia (exploració visual del mediastino superior mitjançant una petita incisió) i els riscos majors derivats d'una anestèsia general i la manipulació exterior del tòrax.
Els pacients candidats a ser diagnosticats per aquest mitjà són tots aquells que presentin masses o ganglis augmentats de grandària pendents de diagnòstic, observats a través d'estudis d'imatge d'alta qualitat com a Tomografia axial computarizada de trax (TAC) i Tomografia per emissió de positrons (PET) o la combinació de tots dos.
En el cas del Càncer de Pulmó, la possibilitat de realitzar un diagnòstic de forma ràpida i poder determinar de manera simultània l'estadi en el qual es troba la malaltia, és de vital importància. Es converteix a més en la millor forma de classificar la cirurgia pulmonar en poder determinar la quantitat i regions de ganglis afectats. L'extensió de l'afectació ganglionar en el pronòstic, facilita la presa de decisions sobre la indicació de tractaments curatius neoadyuvantes o adyuvantes (aquells que es realitzen, prèviament, a la cirurgia per càncer amb la finalitat de millorar les possibilitats de practicar la intervenció i els seus resultats amb vista a la curació).
