1 /8: Teoria del fusible

Quan una organització ha de respondre per una culpa, sol aplicar la teoria del fusible: carregar el pes de la culpa en el graó més baix possible per tal de protegir els més alts. Oferir el cap d’algú que estigui prou avall per protegir els del damunt, però prou amunt per satisfer els qui exigeixen culpables. Si el fusible pot ser l’encarregat de les fotocòpies, fantàstic. Si no pot ser, pugem graons en l’escalafó, però els mínims imprescindibles. Jordi Fernández Díaz és el fusible per al govern espanyol, el PP i els serveis secrets de l’operació Kitchen duta a terme per la policia política. Davant de les evidències, ha calgut situar el fusible força amunt, en un ministre, perquè el curtcircuit no arribi a dalt de tot. Suposo que Fernández Díaz accepta resignat aquest paper expiatori perquè el considera un darrer servei a la causa. La que feia de motor de l’espionatge i de l’existència de la policia política. Ha fet falta un fusible d’un cert gruix quan aquesta policia política ha actuat per dir-ho així entre faccions del sistema espanyol. Quan aquest mateix instrument ha actuat contra el conjunt del catalanisme en l’anomenada operació Catalunya, tot i fer ben bé el mateix, no li ha calgut cap fusible. No ja el ministre, cap ni un.