16/7: No contra uns, contra tots
QUALSEVOL PODIA haver estat dijous a la nit mirant amb tot de gent un castell de focs. Podia haver-hi allà cristians, jueus i musulmans; fidels i infidels; creients i no creients; pobres i rics; nens i gent gran; francesos o estrangers. Segur que entre la gentada n’hi havia de tots aquests grups, a l’atzar, i en molts casos sense cap possibilitat de distingir els uns dels altres. I el camió que va a buscar aquesta gent per matar-la, i que avança i recula i fa ziga-zagues per rematar-los, no va fer distincions. L’atemptat vol matar a qualsevol que hi sigui. És contra qualsevol, és a dir, contra tothom. No és un atemptat contra uns, és un atemptat contra tots, perquè tots hi podíem ser. Un dia assenyalat, és cert, però tothom pot anar a veure un castell de focs enmig del carrer. No hi ha res de més profundament totalitari que aquest anar contra tots, aquest voler fer mal a tothom, aquest crim contra la humanitat, perquè és la humanitat l’única cosa que segur que tenen en comú totes les víctimes. No veig cap escletxa per mínima que sigui de comprensió. Cap escletxa tampoc en la convicció que s’ha de lluitar contra aquests crims totalitaris amb tot l’arsenal de mitjans que els nostres valors democràtics ens permeten fer servir.
