19/6: 'Quo vadis', Casado?

Una de les raons del fracàs històric del PP a Catalunya, que l'ha condemnat a la marginalitat, és que no ha estat capaç de representar políticament un segment significatiu de la societat catalana. La seva radicalitat contra qualsevol forma de catalanitat ha fet impossible que s’hi sentissin representats fins i tot els sectors més conservadors d’aquesta societat. L’independentisme representa una franja molt ampla del país, potser la que més. El PSC representa una part rellevant de l’opinió. Ciutadans va ser un recurs conjuntural on es van agafar, espantats, els que van creure que la independència podia ser imminent. Però, i el PP? Aquests dies Casado continua la seva agra croada contra els indults als presos polítics mentre el món econòmic i els bisbes catalans es manifesten a favor dels indults. Per dir dos sectors que el PP hauria d’aspirar a representar políticament. Però no. El PP a Catalunya sembla que només aspiri a representar els hooligans espanyolistes, paper que, ja posats, sempre li sortirà millor a Vox. Que això que et fa marginal a Catalunya et dona vots a Espanya? Potser sí. Però és difícil governar Espanya sent marginal a Catalunya. I si acabes sent el partit dels hooligans, acabes sent també marginal a Espanya.

Vicenç Villatoro Lamolla és escriptor