21/7: 'Lawfare'

Fa uns mesos, només l’independentisme català deia en veu alta que una part de la judicatura espanyola aplicava, per raons polítiques, lectures esbiaixades de les lleis contra els seus adversaris ideològics. I les forces polítiques, l’opinió pública i l’opinió publicada espanyola responien amb indignació a aquesta afirmació. Molt temps enrere, algunes veus des del País Basc ja ho havien dit, i encara van ser més ignorades i menystingudes. Ara, des de fa un temps, el món de Podem –al govern espanyol– diu això mateix d’una manera força explícita, tot i que posant exemples diferents. I des de la sentència del Constitucional sobre l’estat d’alarma, una part del món socialista insinua una cosa molt semblant. Què és el que ha canviat? Certament, no l’aparell judicial. Simplement, el que ha canviat és el nombre i la posició dels perjudicats. Quan tens a les mans una eina política per combatre els adversaris, ho has provat en un cas concret i et sembla que t’ha estat útil, la temptació inevitable és passar a fer-la servir contra tots els teus adversaris. S’ha ampliat el nombre dels afectats per la lawfare. I encara n’hi podria haver més. (I si ho considerem un instrument il·legítim contra uns, ho és igual contra tots els altres.)