21/06: Al Liceu

El lloc que es tria per fer les coses sempre és significatiu. Pedro Sánchez ha triat el Liceu per escenificar el seu triomf -en el sentit romà- en el front català. No és una tria casual. Diria que neix de dues idees del seu equip de màrqueting. Una, que el Liceu és l’espai de la burgesia catalana. L’altra, que la burgesia és el motor del catalanisme. Llavors, el Liceu seria el lloc perfecte per escenificar l’acabament del procés independentista, a través d’uns indults que expressen la magnanimitat del vencedor. Sánchez i Catalunya -representada per la seva classe dirigent- es retroben i posen fi al Procés. Però si la tria és intencionada, els diagnòstics serien anacrònics. El Liceu ja no és ben bé l’espai de la burgesia. I la burgesia catalana no és a hores d’ara la dirigent del catalanisme i menys del sobiranisme. La veritable classe dirigent a Catalunya són unes molt amples capes mitjanes que han liderat el Procés i lideren la vida política, econòmica i cultural del país. Per tant, si l’espai volia significar que tot s’ha acabat, no és prou fort per falcar aquest missatge. Ni l’Estat ho dona per acabat, perquè continua reprimint, ni el país ho dona per acabat, perquè continua reivindicant. Perquè el lideratge real del país no serà al Liceu.