23/3: Baselga

1 min

El reconeixement que fa un país als seus ciutadans més valuosos no ens informa només de la vàlua d’aquests ciutadans, ens parla també dels valors i de les prioritats d’aquest país. Sorprès i entristit per la mort del doctor Josep Baselga –i no tan sols per raons d’apreci personal–, espero que aquest país sàpiga fer-li el reconeixement i l’homenatge que crec que li pertoca. I no parlo tan sols de les institucions públiques. Ho espero perquè crec que realment Josep Baselga ha estat una persona d’un valor humà i científic extraordinari. Però també perquè si se li fa el reconeixement que correspon, el país estarà dient que allò que Baselga representa, l’excel·lència, la projecció internacional, la intel·ligència, la recerca, forma part de les coses a les quals dona valor. I d’entre totes aquestes paraules que encarna Baselga i que haurien de formar de les nostres prioritats, una que figura que hi és, però que en la pràctica no hi és sempre: la Ciència. Escrita així, en majúscula. La pandèmia ens l’ha fet valorar si més no en un camp concret, el biomèdic. Si creiem de veritat que la Ciència és un dels pilars de la Cultura, hem de saber reconèixer les persones com Baselga que n’han esdevingut referent. Ell ho mereixia. Nosaltres ho necessitem.