L’EDITORIAL

No són unes eleccions municipals i europees més

Les eleccions municipals i europees que se celebren aquest diumenge estan lluny de la normalitat que seria desitjable en una democràcia consolidada

Les eleccions municipals i europees que se celebren aquest diumenge estan lluny de la normalitat que seria desitjable en una democràcia consolidada. L’existència de candidats en presó preventiva (Oriol Junqueras, Quim Forn) o a l’exili (Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí) és la prova evident d’una anomalia que l’Estat es resisteix a abordar. Ben al contrari, insisteix a restringir drets i provocar atzucacs jurídico-polítics com el que s’ha viscut aquesta setmana al Congrés de Diputats al voltant de la suspensió dels presos polítics.

És en aquest context que els ciutadans han de votar els seus representants municipals, triar el seu alcalde i alhora enviar a Brussel·les les persones que creguin que millor poden contribuir a la construcció europea. Drets i llibertats, esclar que sí, però també projecte de ciutat, amb assumptes tan terrenals com l’enllumenat o els serveis de recollida de brossa o la gestió de l’aigua. La grandesa de la política municipal és que, mentre es resolen necessitats bàsiques de la gent, es prenen decisions que ajuden a dibuixar un horitzó de futur per a tot el planeta.

En el cas de Catalunya, com també a les Balears i el País Valencià, es decideix el futur polític de la seva capital. El resultat a Barcelona marcarà la nit electoral, però més enllà de qui sigui el guanyador final, és de justícia afirmar que tots els candidats s’han esforçat a mantenir un debat serè sobre la governança i les prioritats de gestió de l’Ajuntament. S’ha parlat d’habitatge, de seguretat, de mobilitat, de medi ambient, d’economia... El nivell del debat electoral ha sigut alt, a l’altura d’una capital europea com Barcelona, i és d’agrair que la crispació que s’ha apoderat de la política espanyola en els últims temps no s’hagi infiltrat en la campanya. Així mateix, l’ARA va poder celebrar, en col·laboració amb la Taula del Tercer Sector, el primer dels debats de campanya dels candidats a Barcelona. També n’hi ha hagut amb els candidats a Tarragona, Girona i Lleida, amb un intercanvi interessant d’arguments entre els candidats.

El cas de les eleccions europees és diferent perquè aquí sí que ha impactat, i molt, la situació política catalana. I les candidatures d’Oriol Junqueras (ERC) i Carles Puigdemont (JxCat) en són la prova més evident. Tot i així, cal ser conscients que Europa també s’hi juga molt aquesta nit i que de l’Eurocambra en dependran moltes de les decisions futures de la Unió.

En resum, aquestes no són unes eleccions municipals i europees més. I per això la millor resposta que es pot donar és participar-hi i perfilar, a través del nostre vot, quin tipus de societat volem construir i com volem afrontar tots els reptes que tenim plantejats. Que no són pocs ni intranscendents.

Més continguts de