28/2: Monarquia

EN ELS DOS últims segles de la història d’Espanya, ser monàrquic o ser republicà no ha volgut dir discutir-se només sobre com havia de ser el cap de l’Estat (per herència o per elecció). Era discutir-se de fet sobre com havia de ser l’Estat, de dalt a baix. I fins i tot sobre com havia de ser la societat. Ser republicà representava una visió completa sobre la política, amb uns valors específics i diferencials, que havien de travessar l’organització social. I, al damunt, els vells republicans federals ho completaven amb una idea sobre com es podia mantenir i articular la diversitat nacional. També a l’altra banda ser monàrquic no era només voler un rei a la cúpula de l’Estat. Era una visió completa del món, una idea de quins havien de ser els principis rectors de la societat, de dalt a baix. El rei, la monarquia, han estat la pedra angular d’una idea d’Espanya i d’una concepció de la pràctica política i social. En aquest sentit, la biografia del rei emèrit és plenament coherent amb aquesta funció de la monarquia. No és una desviació personal, sinó la interpretació del paper previst. La qüestió de fons no és què ha fet aquest rei o l’altre. La qüestió és què és la monarquia. Perquè el que han fet els reis és el que és la monarquia.