3/8: Democràcia

Posem que l’Antoni i nou amics surten a sopar. Quan els porten el compte del restaurant, l‘Antoni pregunta: “Com ho pagarem? Cadascú el seu?” Un dels amics li respon: “No, ho decidirem de manera democràtica. Votant. Jo proposo que ho pagui tot l’Antoni”. La moció queda aprovada amb nou vots a favor i un en contra, el de l’Antoni. Aparentment el mètode triat és del tot democràtic. Però ja es veu que alguna cosa grinyola, oi? Tots decidim democràticament que ho paguis tot tu, encara que tu hi votis en contra. Certament, hem de filar molt prim a l’hora de fer servir aquesta historieta com a caricatura d’un vici de procediment disfressat de democràcia. Hi ha molts matisos. Però és la historieta que em ve al cap quan em diuen que en un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya haurien de votar tots els espanyols. O quan algú insinua que quan s’hagi de consultar el territori afectat sobre si es volen celebrar aquí uns Jocs Olímpics d’Hivern (que implicarien Barcelona, però moltíssim menys que els Pirineus) la pregunta s’ha de fer igual als barcelonins que als habitants de les comarques pirinenques més afectades, tot i que qualsevol barri de Barcelona té més habitants –i votants– que tots els Pirineus junts. No sé per què, no em quadra.