28/11/2021

Un 6% per al català, el gallec i el basc és poc o molt?

2 min

BarcelonaUn 6% pot semblar poca cosa. Vaja, ho és. Però si es digués que la presència del català a HBO Max pujarà un 7.200% –que és el que teòricament hauria de passar–, aleshores tot plegat ja no sembla tan magre. (La trampa, esclar, és que l'últim cop que el CAC s'ho va mirar hi tenia un solitari títol i, amb la llei, n'hauria de tenir 72.) Aquí hi escau aquella frase de Groucho Marx: partint del no res hem assolit els cims més alts de la misèria. I, esclar, és millor la misèria que no res, és millor 72 que no pas 1.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

I, al final, com que aquest 6% és sobre un total de 29.000 títols, vol dir que aspirem a 1.740 obres en català, basc i gallec. Fins ara si algú volia veure pel·lícules en català a casa, la via més habitual era recuperar els vells programes de descàrregues i baixar-les de la xarxa, gràcies a les iniciatives de voluntaris que posaven a l’abast doblatges que les plataformes no volien ni regalats.

No és el percentatge el que més em fa patir. Intueixo –o més aviat temo– que l'important de la llei no és el que quedarà fixat en el seu moment en el BOE, sinó tot el que precisament quedarà indeterminat i, per tant, susceptible de ser interpretat de la manera menys generosa per al català. Parafrasejant Joan Fuster, tot reglament que no puguem fer nosaltres serà fet contra nosaltres. No servirà de res tenir centenars d'obres amb algun tipus de versió catalana si són compres fetes a preu de saldo, de films que ningú no mirarà i que, per descomptat, la plataforma es guardarà prou de posar en cap lloc destacat del seu scroll infinit.

En l'esborrany es parla de l'obligatorietat d'incorporar aquells doblatges existents –els que ha pagat Cultura o TV3– si no tenen cost i no hi ha impediments tècnics. M'hi jugo un pèsol que aquests grans gegants tecnològics argüiran mil i unes dificultats per donar compliment al precepte. Perquè aquests doblatges, que s'ofereixen sempre de franc, acumulaven pols perquè no els volien ni regalats.

Totes aquestes resistències, poc justificables des del punt de vista econòmic, només es poden explicar per un principi molt bàsic: aquestes empreses internacionals no tenen cap al·licient per crear un nou mercat lingüístic. Que es comença arreplegant de franc del fons d'armari de TV3 i acabes creant uns espectadors que esperen, de manera natural, que sigui la mateixa plataforma qui assumeixi la inversió de les versions catalanes de les seves estrenes. Un 6% a repartir amb bascos i gallecs és can misèria? Sí, però de moment amarrem-lo –i fem-lo sortir de la dinàmica polaritzant entre Junts i Esquerra–, que prou que patirem per fer-lo complir.

stats