ALBA SARRAUTE

POTSER PERQUÈ AHIR em vaig adormir pensant-hi, aquest matí tinc les idees més clares. Per tant, em llevo (cap a les 9), em dutxo i, mentre esmorzo un cafè amb llet de soja ben gros, agafo el guió de l'assaig que tinc després i hi afegeixo les idees arrodonides durant el son. El dia 30 estrenem La tempesta al Monumental de Mataró: és un Shakespeare recreat amb circ i sempre estem retocant coses. Visc amb més artistes, així que comentem coses de la feina de tots. Agafo la bicicleta i m'arribo a l'espai on assagem. Ens l'ha cedit l'Ajuntament, i el compartim amb la companyia Antigua y Barbuda, que aquests dies fa les carrosses de Nadal: els saludo. Preparo la música i repasso l'escena un cop i un altre amb la trapezista que fa el personatge d'Ariel. Parlo amb el músic, amb el tècnic de llums, i torno a casa a dinar. A les tres em trobo amb un trio d'aeris i hi assajo fins a les vuit. Aquests dies també treballo en la celebració del cinquè aniversari de la meva companyia, que comença el dia 16 al SAT amb la representació de Mirant a Yukali. Com que és una retrospectiva, ho tinc apamat, però en qualsevol cas estudio saxo, cant, acrobàcia... és a dir, reforço les tècniques que utilitzo a l'espectacle per després poder improvisar i adaptar-me millor al públic, a l'espai i a cada ocasió, que sempre és diferent. La veritat és que, en el meu cas, el dia que m'espera depèn de l'època de l'any: al febrer preparo la temporada amb entrenaments, a l'estiu faig bolos i a l'hivern els dies són regulars i de producció, com avui. Finalment me n'aniré al llit amb el cap ple d'idees. I potser les somniaré, no ho sé: el cas és que, demà al matí, segur que se m'hauran aclarit.