Amadeu Altafaj: El nostre infiltrat a Brussel·les

És el nen aplicat que es posa de model per estimular els altres. Amb veu afable i to moderat, fa equilibris impossibles per no perjudicar el seu cap ni obrir ferides dient, malgrat tot, alguna cosa informativa.

Educat de petit en francès, té un anglès fluid i un holandès notable, però la fonètica impecable del seu català li tenyeix el poliglotisme i quan el sents no pots evitar patir com si sortís per la tele un cosí teu.

Amb vint-i-pocs va arribar al cor de la UE després que un màster a Estrasburg completés el seu periodisme a la UAB. D'aleshores ençà, l'amor i una brillant carrera el tenen allunyat d'un país que enyora prou per intentar tocar la gralla sota el plumbi cel belga.

Feia de freelance de grans mitjans d'aquí fins que la discreció ultracompetent el va projectar a la Comissió com a ideal comunicòleg de crisi . I ara els excompanys s'han d'estavellar contra un autocontrol que de vegades frega la prosòdia d'un robot.

Però és tan bon noi que si t'hi enfades quedes retratat com el fanfarró de pub que va semblar Peter Osborne quan en prime time de la BBC li va dir "l'idiota de Brussel·les".

D' idiotes així ens en fan falta molts més si volem que ens deixin de confondre amb espanyols, i nord enllà tinguin ben clar que a l'angle superior dret de la Pell de Brau hi ha un poble que, si el deixen fer, pot ser tan seriós i responsable com un país escandinau.