ANNA PÉREZ PAGÈS

EM LLEVARÉ POC abans de les nou, perquè sóc noctàmbula de mena, i després d'un esmorzar lleuger, sempre amb la ràdio de fons, sortiré a córrer al parc. Amb prou feines aguanto 20 minuts, però és un dels propòsits d'any nou que encara no he abandonat. M'espera un dia intens. Després d'un cop d'ull online a titulars, mail, Twitter i Facebook, arribaré a BTV cap a les 10.30 del matí i farem reunió d'equip: fem valoració del programa d'ahir i ja ens posem a treballar de cara a dimecres vinent.

Visionaré els primers bruts i buscarem l'enfocament dels reportatges. En acabat tornaré a donar un cop d'ull a diaris digitals i xarxes socials. Els dies que no em toca tertúlia a La tribu tinc temps d'anar a dinar a casa (per a mi és bàsic, no suporto els tàpers). El segon cafè del dia, avui, amb cafeïna. Dedicaré part de la tarda a preparar el col·loqui que demà a la nit modero al TNC sobre els Baixos fons de Maxim Gorki. I al vespre, després de supervisar els continguts online que publiquem a Mipiatxe Produccions, aniré cap al Teatre Lliure per veure Quitt , la primera obra que hi dirigeix el Lluís Pasqual des que n'és el director artístic.

Els dies d'estrena a Montjuïc poden acabar amb un gintònic a la terrassa del bar o un sopar a La Fontaine, però avui intentaré arribar a temps per escoltar els últims temes del concert inaugural del Barnasants a càrrec de Sanjosex a Luz de Gas. Aniré de bòlit, no deixa de ser feina, però és el meu ritme habitual i m'agrada. Si després trobem algun lloc on puguem menjar, serà un dia rodó.