22/04/2012

ANTONI BRUFAU: Domador de demagogs

1 min

Diuen que Brufau és un encantador de serps i és cert que, de les moltes coses que sap fer, l'art de negociar cedint on cal, defugint el dogmatisme i fent -com es diu popularment- tots els papers de l'auca, és potser la que més l'ha ajudat a encimbellar-se.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Hi afegeix, esclar, l'enorme força ascensional que genera un dels seuslemes: "Si estàs còmode en una feinaés que no aprens". Tan ascensional que quan el 1988 va passar d'Arthur Andersen a La Caixa els excompanys li van regalar un vestit de Superman.

L'ambició va frustrar un brillant futur com a docent però ha sigut combinant didàctica amb poder de seducció que ha pogut torejar, fins ara, polítics demagogs.

Fa tres anys assegurava a TV3 que el divertia molt parlar amb líders com Cristina Kirchner, i que el perill de nacionalització no li feia por perquè, abans, "sempre seus a negociar".

La seva irritació davant el que ha passat amb YPF la concreta en una queixa insistent: "No es vol reunir amb mi". És el que li dol més perquè fa inútil el seu gran trumfo: el diàleg directe i informal al voltant d'una taula, sobretot amb una dona.

Se sap un mestre en aquest art tan català de guanyar la confiança sent planer, racional i, sobretot, discret. Us sona d'alguna cosa? Sí, salvant grans distàncies, el pols que va tenir amb el merengue furibund Luis del Rivero evoca el fort antagonisme Guardiola-Mou.

stats