ASSUMPCIÓ MALAGARRIGA

EL DIMECRES és el dia que em llevo més d'hora. De 8 a 9.30 dono classe a estudiants de treball social i educació social a la Fundació Pere Tarrés. Els ensenyo com utilitzar la música com a eina per treballar en els seus camps. Just abans d'entrar a classe esmorzaré un tallat i un entrepà perquè avui necessitaré energia, ja que en acabat directament aniré a L'Auditori. Avui tenim tres projectes en dansa. Vindran el director musical, la directora escènica i tres intèrprets que han de preparar un espectacle nou per a nens que es dirà Tubs i tubes . També farem dues sessions del concert Els colors del metall. Són per a infants de dos anys i és emocionant veure les cares dels nens i nenes asseguts a terra mentre els músics van tocant al seu voltant. La tercera activitat és una que avui comença. Es diu Cantània i consisteix en 62 concerts que es fan en diverses ciutats durant un mes i mig. Cada any busquem un compositor i un lletrista i gravem un disc. Formem mestres que s'hi volen apuntar i ells treballen el concert a classe. Un dia com avui comencem a reunir nens de diferents escoles i posen la cirereta al procés d'aprenentatge cantant davant de 1.800 persones. Jo els explico als nens que és molt important tot el que han après i als pares els explico el projecte. Cada any quan sona la primera nota del concert és tan emocionant que potser s'escapa una llàgrima. Dinaré amb el compositor, el lletrista i el director al restaurant de L'Auditori i a la tarda, sant tornem-hi. Quan acabi el segon Cantània del dia m'hauré de dedicar a contestar mails urgents. Tornaré a casa cansada però feliç. Llavors m'asseuré al sofà per anar rebaixant la intensitat del dia.