Abocament i vessament

Hi ha un ús d' abocar que sí que és molt viu en espanyol peninsular i, en canvi, en català és dubtós. És el de l'estructura estar abocado a , que té el sentit d'estar predestinat o condemnat a una cosa negativa, com a la frase "es tar abocado al fracaso" .

Dic que és dubtós però de fet el nostre principal diccionari castellà-català, el de l'Enciclopèdia, l'entra i en dóna com a equivalent estar exposat a, anar de dret a, cosa que indueix a creure que és un castellanisme. "Estar abocat al fracàs" seria "Anar de dret al fracàs".

En canvi, tant el GD62 (des del 2000) com l'ÉsAdir (des del 2008) l'admeten entenent que és una evolució lògica d' abocar que, partint del seu sentit literal -un fort decantament cap a una cosa- i del que es desprèn de la passiva, passa a voler dir destinat o condemnat , agradi o no. Tota acció voluntària, i abocar ho és, deixa de ser-ho en veu passiva, i el responsable passa a ser víctima.

Precisament, és el sentit voluntari el que diferencia abocar de vessar , que almenys en estàndard està lligat a la idea d'accident no volgut.

Semblaria, doncs, que vessament il·legal , en la gran majoria de casos, hauria de ser abocament il·legal .

L'error l'origina fer vessament equivalent de vertido , que ve d'un verter clarament voluntari. Encara que vessar s'assembli a verter i que tots dos verbs procedeixin del llatí vertere , l'equivalent semàntic de vessar és derramar .

I és per això que un vessament cerebral és un derrame cerebral i no pas un vertido cerebral .