Abusos sexuals i ONGs: una realitat incòmoda que cal afrontar
L’escàndol provocat per les orgies amb prostitutes organitzades per membres d’Oxfam que eren a Haití per ajudar la població civil ha destapat una realitat incòmoda però que és necessari afrontar: els abusos sexuals que cometen treballadors d’ONGs en zones del Tercer Món on han anat, teòricament, a fer tasques humanitàries. És un escàndol que té dos agreujants. D’una banda, el fet que els agressors siguin treballadors d’ONGs. De l’altra, el fet que les víctimes siguin persones en situació de vulnerabilitat màxima, ja que depenen total o parcialment de l’ajuda externa que arriba dels països occidentals. Això crea un terreny adobat per a qualsevol perfil de depredador sexual.
Arran del cas d’Oxfam, ahir Metges Sense Fronteres (MSF) i Save the Children, dues grans ONGs internacionals que tenen milers d’empleats, van informar que havien hagut d’acomiadar treballadors després d’investigar denúncies per abusos sexuals entre ells. En el cas de MSF van ser 19 persones el 2017 i 10 el 2016, i en el de Save the Children, 16 l’any passat. Cal precisar que la majoria de casos són per assetjament entre treballadors.
La resposta a aquestes denúncies no pot ser en cap cas una condemna global a la feina de les ONG, perquè seria injust. De fet, l’absència d’una acció humanitària coordinada per part dels estats les fa imprescindibles per atendre situacions d’emergència i crisis humanitàries. La majoria dels seus treballadors són autèntics herois.
Però com a receptores de donacions particulars i de finançament públic sí que han d’actuar amb transparència i tenir protocols clars i contundents per combatre tot tipus d’abús. La temptació d’amagar els fets per no afectar la seva imatge, com va fer Oxfam en el cas d’Haití, sempre s’acaba girant en contra i pot tenir costos molt més elevats. I, cosa que és més greu, pot afectar la reputació de les ONG en general. Per això és molt important que aquestes entitats facin un pas endavant i siguin capdavanteres en la denúncia dels abusos sexuals, que lamentablement són una plaga molt estesa en tots els àmbits laborals.
Només des de la transparència i els controls interns es podrà mantenir la confiança entre les ONGs i els seus socis. I des de la consciència que en aquesta qüestió la política de tolerància zero està del tot justificada.
